Charles Charvet de Blenod

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCharles Charvet de Blenod
Biografia
Naixement3 abril 1760 Modifica el valor a Wikidata
Nancy (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 1813 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Pont-à-Mousson (França) Modifica el valor a Wikidata
Prefecte dels Pirineus Orientals
2 març 1800 – 4 març 1801 – Joseph Magdelaine Martin → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprefecte, alt càrrec Modifica el valor a Wikidata

Charles Charvet de Blenod Charles, Alexandre, Hubert Charvet (Nancy, 3 d'abril del 1760) - Pont-à-Mousson, 18 de desembre del 1813) va ser un funcionari francès, primer prefecte dels Pirineus Orientals.

Biografia[modifica]

Nasqué en el si d'una família de la noblesa francesa, i era senyor de Blénod i Jezainville. Es titulà en dret [1] i va ser primer advocat [2] del Parlament de Nancy (1788). El març del 1789 fou comissionat perquè redactés els quaderns de queixes de la noblesa de la batllia de Pont-à-Mousson [3] per als Estats Generals de França.

Primer prefecte dels Pirineus Orientals[modifica]

El 17 de febrer del 1800, Napoléon Bonaparte feu aprovar la llei que instituïa els prefectes que havien de governar els departaments francesos. Charles Charvet de Blénod fou nomenat prefecte dels Pirineus Orientals el 2 de març, i prengué possessió efectiva el 24 d'abril del mateix any. A partir de la presa de possessió, hagué de nomenar els alcaldes de totes les comunes dels Pirineus Orientals, tret de la ciutat de Perpinyà, cosa que no acabà fins a l'octubre del 1800.

Charvet s'havia adonat, ja al juliol del 1800, que el nivell de l'ensenyament primari del departament era clarament insuficient. Mancaven escoles, professors (i els pocs que hi havia estaven molt mal pagats) i alumnes. Els habitants, majoritàriament catalanòfons, comprenien poc el francès. Per millorar la situació, al setembre del 1800 adreçà un informe al govern demanant que s'apugessin els sous dels educadors, però l'escrit fou endebades. Emprengué altres tasques, com l'enaltiment dels valors republicans, mitjançant la celebració de festes laiques; el rigor en els registres d'estat civil mitjançant la dedicació dels nous alcaldes; l'organització interna del departament i, finalment, el desenvolupament de l'agricultura. A aquest darrer efecte, publicà el primer periòdic bilingüe català-francès de la història del Rosselló, el Recueil d'instructions, d'avis, d'expériences et de découvertes, que es publica entre gener i març del 1801 [4]

Fou destituït de funcions el 4 de març del 1801 [5] i el reemplaçà el general Joseph Magdelaine Martin.

Ruta del Simplon[modifica]

Poc després, el 8 de juliol del 1801, fou designat comissari governamental quan les obres del Pas del Simplon passaren de la gestió militar a l'àmbit civil. El decret de nomenament, del 19 messidor de l'any 9 (8 de juliol del 1801) precisava a l'article segon:

« Il sera établi un commissaire du gouvernement, chargé sous l'autorité du ministre de l'Intérieur, de l'administration, surveillance, police et comptabilité des travaux de la route du Simplon »
[6]

Encara romania en el càrrec el 1803.[6]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Commentatio historico-juridica de legibus Galliae privatis, quam... a. d. 10 maii a.... 1780, solemni eruditorum examini submittit Alexander Carolus Hubert Charvet de Blenod et de Jezinville [tesi doctoral]. Argentoratum (Strasbourg): typis J.H. Heizii, 1780. 
  2. Lionnois, J.J.. «Cour de Parlement de Nancy en 1788». A: Histoire des villes vieille et neuve de Nancy, depuis leur fondation, jusqu'en 1788. tome I. Nancy: Haener fils et Delahaye, 1805, p. 345. 
  3. Étienne, Charles. Cahiers de doléances des bailliages des généralités de Metz et de Nancy pour les États généraux de 1789. Nancy: Berger-Levrault, 1907.  («exemplar digitalitzat».)
  4. Recueil d'instructions, d'avis, d'expériences et de découvertes concernant les diverses branches de l'agriculture, avec l'indication des journaux dont les faits sont tirés, et une traduction catalane pour faciliter aux agriculteurs éclairés le moyen d'en répandre le contenu parmi les habitans de la campagne occupés aux travaux agricoles. imprimé et publié chaque mois par ordre et d'après l'approbation du citoyen Charvet, préfet du département des Pyrénées Orientales. Perpinyà: chez Tastu et veuve Reynier, impr. de la Préfecture, pluviôse an IX-14 ventôse an IX (janvier-5 mars 1801). 
  5. «Arrêté qui nomme le général Martin préfet du département des Pyrénées-Orientales. Du 13 Ventôse». Bulletin des Lois de la République Française, 3e série. Tome deuxième, nº 73, pàg. 387.
  6. 6,0 6,1 Lechevalier, Michel «La mission des ingénieurs géographes français en Valais en 1802». Vallesia, bulletin annuel de la Bibliothèque et des Archives cantonales du Valais, des Musées de Valère et de la Majorie = Jahrbuch der Walliser Kantonsbibliothek, des Staatsarchivs und der Museen von Valeria und Majoria, 2005, pàg. 411-443.