Cine Balmes

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Cine Balmes
Dades
TipusSala de cinema Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició22 febrer 2001 Modifica el valor a Wikidata
Obertura25 desembre 1953 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSarrià - Sant Gervasi (Barcelonès) i Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer de Balmes 215, 08006 Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 54″ N, 2° 09′ 04″ E / 41.3984431°N,2.1509939°E / 41.3984431; 2.1509939

El Cine Balmes, ubicat al carrer de Balmes, 215, va ser obra de Francesc Xicota Cabré. Amb una capacitat de 740 butaques.[1]

Va obrir el 25 de desembre de 1953 amb la projecció de The Snows of Kilimanjaro i Armas secretas.[2]

El maig de 1954 va començar a programar amb altres cinemes com Maryland, Excelsior i Goya.[1]

La programació es basava en reestrenes fins que el 17 d'abril de 1954 es va convertir a cinema d'estrena, amb l'estrena de Mujer en la niebla.[2] El 18 de setembre de 1968 es va convertir en sala d'art i assaig. Aquesta nova etapa començà amb Marat Sade de Peter Brook i, finalitzà el 28 de març de 1970 amb l'estrena de Ma nuit chez Maud d'Èric Rohmer.[2]

El 1971 va tornar a la categoria de cinema comercial. Des de 1972 fins al 1981 la programació de la sala anà a càrrec de l'empresa Balañá. Des d'aquest moment se'n feu càrrec Cinesa.[1]

L'11 de juliol de 1974 un grup d'ultres van provocar un incendi a la sala, en protesta per la projecció de Mi prima Angélica de Carlos Saura.[3] El fet va provocar cartes de repulsa d'intel·lectuals i de la Federació de Cine-clubs al diari La Vanguardia.[4] El Cine Balmes no va ser l'únic de la ciutat en sofrir aquests atacs. El 9 d'octubre va reobrir després d'una reforma total. Aquesta va incloure una reducció de butaques a 692. La pel·lícula seleccionada per a la nova obertura va ser El lute: Camina o revienta de Vicente Aranda.[1]

El 22 de febrer de 2001 va tancar les portes. La pel·lícula seleccionada per al comiat va ser la mateixa que va inaugurar la sala, The Snows of Kilimanjaro.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona sus cines de estreno, repertorio y arte y ensayo. Barcelona: Quarentena Ediciones, 2016. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa, 1995. 
  3. «Edición del viernes, 12 julio 1974, página 29 - Hemeroteca - La Vanguardia» (en castellà). [Consulta: 22 juny 2017].
  4. «Cartas a La Vanguardia». [Consulta: 22 juny 2017].