Cinema d'Islàndia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Cinema d'Islàndia es refereix a la indústria del cinema d'Islàndia. Islàndia té una indústria fílmica notable. Hi ha molts directors de cinema que han arribat a ser coneguts a nivell internacional. La pel·lícula islandesa més famosa, i l'única que ha estat nominada als Premis Oscars i als Premis del Cinema Europeu és Börn náttúrunnar (Els infants de la natura, 1991), dirigida per Friðrik Þór Friðriksson (Fridrik Thor Fridriksson). Aquesta pel·lícula va dur al cinema islandès a l'escena internacional en què també han destacat pel·lícules com Nói albinói (Nói, l'albí, 2003) de Dagur Kári.

Els premis nacionals del cinema islandès són els Premis Edda.

Història[modifica]

Astrid Söderbergh considera que el 1979 fou el primer any que es pot considerar que hi va haver produccions cinematogràfiques pròpiament islandeses i que abans s'ha de parlar de la prehistòria del cinema islandès i només es pot parlar de cinema nòrdic.[1] El 1903, segons la mateixa autora, es va gravar el primer documental a Islàndia i el 1906 es va inaugurar a la capital la primera sala de cinema, el Reykjavik Cinema Theatre. En aquesta època es van anar gravant petits documentals de manera gairebé ininterrompuda (excepte a la dècada de 1930), als que s'hi ha d'afegir pel·lícules estrangeres relacionades amb Islàndia com Berg-Ejvind och hans hustru ("El fora de la llei i la seva esposa", 1918), de Victor Sjöström i les daneses Borgslægtens Historie ("La història de la família Borg", 1920), Hadda Padda (1923-24) i Det Sovende Hus ("La casa dorment", 1926), del director islandès Gudmundur Kamban. Un altre dels directors islandesos pioners fou Loftur Gudmundsson.[1] El 1949, ja després que Islàndia aconseguí la independència de Dinamarca el 1944, Loftur Gudmundsson va fer la primera pel·lícula islandesa sonora, Milli fjalls og Gvendar ("Entre la muntanya i la ribera", que ja estava feta sobretot en color. A la dècada de 1950 el director Óskar Gíslason va produir films en 16 mil·límetres que es feien ressò del sentiment nacional i que eren mig ficció i mig documentals. En aquesta època, a més es van continuar fent co-produccions, que van ser el model preponderant d'aquesta primera època del cinema islandès.[1] El 1966 es va establir la primera companyia de televisió islandesa, la RUV, que tot i fer algunes coses de producció pròpia amb directors locals, mostrava sobretot programes estrangers. Tot i això, aquesta va ser determinant per l'aprenentatge i el futur dels creadors locals. El 1978 ja es va crear una fundació estatal per a la promoció del cinema nacional, Film in Iceland[2] i que promourà la creació d'un cinema nacional.[1]

Cinema modern islandès[modifica]

El 1979 es van produir les tres primeres pel·lícules islandeses com a tal: Land og Synir ("la Terra i els sons"), d'Águst Gudmundsson (que va arribar a ser vista per 100.000 espectadors en el cinema - un terç del país);[3] Veidiferdin ("el Cas"); i Odal fedranna ("l'estat del pare"). Aquestes van ser vistes per entre 60.000 i 70.000 persones, el 35% de la població del país. El problema fou que les següents pel·lícules només van arribar a ser vistes per uns 7.000 espectadors.[1]

Per tal de fer que les pel·lícules islandeses tinguessin menys riscos econòmics, les pel·lícules es feien amb el mínim diàleg possible o gravant-les també en anglès. En un país amb tant poca població, el cinema nacional, a més, va haver de lluitar contra els films importats dels Estats Units que van ser molt més nombrosos a partir de la Segona Guerra Mundial. Això va provocar que la majoria de les pel·lícules islandeses eren de l'estil i dels gèneres anglosaxons. La pel·lícula Skytturnar ("Balenes blanques", 1987) de Fridrik Thór Fridriksson n'és una excepció i és considerada la primera pel·lícula de gènere negre islandesa.[1] Aquest director ha estat considerat el que ha fet que el cinema islandès s'internacionalitzés, ja que va obtenir la primera nominació a un premi Oscar del cinema islandès per la pel·lícula Börn náttúrunnarm ("els nens de la naturalesa", 1991)[4]

Tot i això, el cinema islandès va produir una sèrie de pel·lícules més pròpies inspirades en les sagues islandeses de l'edat medieval, per exemple Útlanginn ("El viking fora de la llei", 1981), d'Ágúst Gudmundsson i "la saga de Gísle Súrssons", entra d'altres. A més a més, també es van fer algunes pel·lícules sobre obres literàries islandeses com Atómstödin ("Estació Atòmica", 1984), de Thorsteinn Jónsson i Kristnihald undir jökli ("Sota la glacera", 1984).[1]

El que fa propi el cinema islandès és el tractament de la seva història mítica i el marc dels seus paisatges en el que estan gravades les pel·lícules; el cinema islandès, segons Södebergh, és el que millor retrata la naturalesa i ho fa tant en els films que tracten sobre el misticisme i el simbolisme dels ecosistemes islandesos com en aquells que versen sobre el procés d'urbanització i el desenvolupament del món industrialitzat a Islàndia.[1]

A més a més, també cal destacar en el cinema islandès la bona qualitat de les pel·lícules infantils i juvenils com Jón Oddur og Jón Bjarni ("els bessons", 1981) i Punktur, punktur, komma, strik ("punt, punt, coma, guió", 1981), de Thráinn Bertelson i els films amb estil documental de Thórsteinn Jönsson.[1]

L'estil del cinema islandès, perquè és molt plural i divers, però en aquest s'hi pot trobar una temàtica homogènia, ja que la majoria de les pel·lícules d'Islàndia segueixen la tradició dels literats narradors d'històries.[1]

El 2003 el Fons per al Cinema Islandès governamental es va convertir en el Centre Islandès del Cinema, que ha estat el principal responsable del finançament del cinema islandès, tot i que també s'ha buscat la col·laboració de la televisió nacional.[4]

Indústria del Cinema[modifica]

El 2010 Islàndia tenia 38 pantalles de cinema., que representa 13.4 pantalles per cada 100.000 habitants.[5]

Els principals distribuïdors de cinema a Islàndia són Samfilm (38%), Sena (32%) i Myndform (29%).[6]

L'any 2011 es van produir 9 pel·lícules de ficció, 1 d'animació i tres documentals.[7] Aquest mateix any hi va haver 1.514.000 espectadors en les sales de cinema islandeses que van donar una recaptació de 1.49 bilions de corones islandeses.[8]

Pel·lícules[modifica]

  • 101 Reykjavík
  • Astrópía
  • Beowulf & Grendel
  • Boðberi
  • Börn
  • Brennu-Njálssaga
  • Children of Nature (Börn náttúrunnar)
  • Cold Fever
  • Eleven Men Out
  • Englar alheimsins
  • Falcons
  • Fíaskó
  • Foreldrar
  • Hafið
  • Hrafninn flýgur
  • Íslenski draumurinn
  • The Juniper Tree
  • Knight of the Living Dead
  • A Little Trip to Heaven
  • Maður eins og ég
  • Með allt á hreinu
  • Mýrin (Jar City)
  • Nói Albínói
  • Nýtt Líf
  • Reykjavík-Rotterdam
  • Rokk í Reykjavík
  • Screaming Masterpiece
  • The Seagull's Laughter (Mávahlátur)
  • Skytturnar
  • Sódóma Reykjavík
  • Voksne Mennesker
  • White Night Wedding (Brúðguminn)
  • Wrath of Gods
  • Heiðin (Petita muntanya), Einar Thor
  • 66°23 North West (The Day of the Avalanche), un documental gravat a Flateyri

Actors[modifica]

Directors[modifica]

director de cinema islandès Baltasar Kormákur

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Soila, Tytti (i altres); Widding,, Astrid Söderbergh; Iversen, Gunnar. Nordic national cinemas. 1a ed.. Londres: Routledge, 1998, p. 96-101. ISBN 0-415-08194-7. 
  2. ↑ Monggaard, Christian. Fiebre helada: el nuevo cine nórdico. Donostia-San Sebastián: Donostia Zinemaldia Festival de San Sebastian = Festival Internacional de Cine de San Sebastián, 2007, p. 53. ISBN 978-84-88452-48-1. 
  3. ↑ Monggaard, Christian. Fiebre helada: el nuevo cine nórdico. Donostia-San Sebastián: Donostia Zinemaldia Festival de San Sebastian = Festival Internacional de Cine de San Sebastián, 2007, p. 55. ISBN 978-84-88452-48-1. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Monggaard, Christian. Fiebre helada: el nuevo cine nórdico. Donostia-San Sebastián: Donostia Zinemaldia Festival de San Sebastian = Festival Internacional de Cine de San Sebastián, 2007, p. 56. ISBN 978-84-88452-48-1. 
  5. ↑ «Table 8: Cinema Infrastructure - Capacity». UNESCO Institute for Statistics. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2018. [Consulta: 5 novembre 2013].
  6. ↑ «Table 6: Share of Top 3 distributors (Excel)». UNESCO Institute for Statistics. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2018. [Consulta: 5 novembre 2013].
  7. ↑ «Table 1: Feature Film Production - Genre/Method of Shooting». UNESCO Institute for Statistics. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2018. [Consulta: 5 novembre 2013].
  8. ↑ «Cinema - Admissions per capita». Screen Australia. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2018. [Consulta: 9 novembre 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinema d'Islàndia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cinema_d%27Islàndia&oldid=28470230»