Claude Faraldo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 març 1936  18è districte de París (França) |
| Mort | 29 gener 2008 (71 anys) Alèst (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, actor de cinema, guionista, director de cinema, actor de televisió |
    | |
Claude Faraldo és un actor, director i guionista francès nascut el 23 de març de 1936 al 18è districte de París i mort el 29 de gener de 2008 a Alès.[1]
Biografia[modifica]
Fill d'un treballador immigrant italià, Claude Faraldo va tenir diverses feines petites a partir dels 13 anys, inclosa, segons va confiar, la de repartidor del comerciant de vins Nicolas. Volia ser actor i es va unir al cours Simon.[2]Esdevindria el cofundador de la productora ArtMédia amb Évelyne Vidal i Gérard Lebovici.[3]
De formació autodidacta, va dirigir una desena de pel·lícules dispars i originals, inspirades en les seves idees reivindicatives i llibertàries. El seu primer llargmetratge, Bof… Anatomie d'un livreur, és una reivindicació del dret a la mandra.[4] Això li va valer l'encoratjament de Jacques Prévert. Themroc és una farsa anarcoprimitivista que narra la història d'un treballador, interpretat per Michel Piccoli, que es revolta contra el seu cap i es transforma en un home urbà de les cavernes. Hi participen els actors del Café de la Gare, inclosos Romain Bouteille, Coluche, Miou-Miou, Henri Guybet o Patrick Dewaere voluntàriament a la pel·lícula.[5]
Mor d'un atac de cor.
Família[modifica]
Claude Faraldo és el germà de Françoise Faraldo, segona dona del cantant Gerry Boulet. També és pare de tres fills (dues filles i un fill). Estava casat amb l'actriu Marie Kéruzoré (1947-1990).
Filmografia[modifica]
Com a actor[modifica]
- 1969: Ni d'Eve ni d'Adam de Michel Zimbacca
- 1976: Les Fleurs du miel :
- 1981: Le Jardinier
- 1982: Les Enquêtes du commissaire Maigret de Jean-Paul Sassy (sèrie de televisió), episodi : Maigret et l'Homme tout seul : Louis Mahossier
- 1984: Mesrine : Charlie Bauer
- 1988: Blanc de Chine : Rinaldi
- 1993: Maigret : Maigret se défend (telefilm) : Palmari
- 1994: Maigret : La Patience de Maigret d'Andrzej Kostenko (téléfilm) : Palmari
- 1994: L'Ange noir : Aslanian
- 1995: La Rivière Espérance (minisèrie) : Ambroise Debord
- 2006: Mafiosa, le clan (sèrie de televisió) : Ange-Marie Paoli
- 2006: David Nolande (sèrie de televisió): Alexian
Com a director[modifica]
- 1965: La Jeune Morte[6]
- 1971: Bof… Anatomie d'un livreur
- 1973: Themroc
- 1975: Tabarnac (documental)
- 1976: Les Fleurs du miel
- 1980: Deux lions au soleil
- 1986: Flagrant Désir
- 1988: La Chaîne (del conte de Michel Drucker), sèrie de televisió
- 1992: Le Serpent vert (telefilm)
- 2000: Merci pour le geste
Com a guionista[modifica]
- 1971: Bof… Anatomie d'un livreur
- 1973: Themroc
- 1976: Les Fleurs du miel
- 1980: Deux lions au soleil
- 1980 : Les Manufacturées, Éditions du Square, coll. « Bouquins Charlie », BD amb el dibuixant Georges Pichard
- 1986: Flagrant Désir
- 2000: La Veuve de Saint-Pierre
Referències[modifica]
- ↑ Decés Claude Faraldo a matchid.io
- ↑ Jean-Luc Douin «Claude Faraldo, cinéaste». Le Monde, 4 février 2008.
- ↑ Edmond Gilles «Disparition. Claude Faraldo, cinéaste contestataire, est mort à l'âge de soixante et onze ans». L'Humanité, 2 février 2008.
- ↑ Jacques Siclier «Bof, anatomie d'un livreur». Le Monde, 18-05-2002.
- ↑ «Claude Faraldo ou le goût de la liberté». L'Humanité, 19-11-2005.
- ↑ Olivier Seguret «Claude Faraldo, la fin d'un frondeur». Libération, 6 février 2008.
Fonts[modifica]
- « Themroc ! Arxivat 2008-04-05 a Wayback Machine. », CQFD, numéro 53, février 2008