Codificació Manchester diferencial
Codificació Manchester diferencial (també BMC, acrònim de biphase mark code), en telecomunicacions i emmagatzemament de dades, és una conversión de cada bit original en un canvi d'estat de "0" a "1" o de "1" a "0", i a més a més, hi ha una altra línia negada a l'anterior.[1][2][3]
Propietats[modifica]
Avantatges:
- Es pot recuperar el senyal de rellotge molt fàcilment, ja que hi ha una transició cada bit.
- Major immunitat al soroll, ja que només detectem transicions i no nivells de tensió. A diferència de la codificació diferencial, només detectem la diferència de dos senyals. Si hi ha soroll a les dues línies, llavors en fer la diferència s'anul·la el soroll.
Desavantatges:
- Amplada de banda doble.
Aplicacions[modifica]
Hi ha aplicacions en emmagatzematge de dades de tipus magnètic i òptic, busos de comunicacions d'ùdio AES/EBU i S/PDIF. targetes magnètiques segons la norma ISO/IEC 7811.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Manchester and Differential Manchester Code» (en anglès). www.pcbheaven.com. [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ «Differential Manchester Encoding» (en anglès). electronics.stackexchange.com. [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ «Definition: differential manchester encoding» (en anglès). www.its.bldrdoc.gov. Arxivat de l'original el 2016-12-12. [Consulta: 4 abril 2017].