Coeficient de Bunsen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Disssolvent H₂ He N₂ O₂
aigua 0,017 0,009 0,015 0,028
etanol 0,080 0,028 0,130 0,143
benzè 0,066 0,018 0,104 0,163

El coeficient de Bunsen o coeficient d'absorció de Bunsen, simbolitzat per , és un coeficient que expressa la solubilitat d'un gas en un líquid com el volum de gas, mesurat a 0 °C i 101 325 Pa, que és absorbit per la unitat de volum d'un dissolvent a la temperatura de la dissolució quan la pressió parcial del gas sobre la dissolució és de 101 325 Pa.[1] S'expressa com:

on:

és el volum del gas a 0 °C i 101 325 Pa.

és el volum del dissolvent

és la pressió parcial del gas en atmosferes (1 atm = 101 325 Pa)[2]

Es deu al químic alemany Robert Wilhelm Bunsen (1811-1899) en un treball del 1857.[3]

Referències[modifica]

  1. Costa, J. M.. Diccionario de química física (en castellà). Ediciones Díaz de Santos, 2005. ISBN 9788479786915. 
  2. Negi, A. S.; Anand, S. C.. A Textbook of Physical Chemistry (en anglès). New Age International, 1985. ISBN 9780852260203. 
  3. Gutiérrez Ríos, E. Química (en castellà). Reverte, 1984. ISBN 9788429172164.