Colliguaja odorifera
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Euphorbiaceae |
| Gènere | Colliguaja |
| Espècie | Colliguaja odorifera Molina, 1810 |
Colliguaja odorifera és una espècie endèmica del centre de Xile del gènere de plantes Colliguaja de la família Euphorbiaceae.
Descripció[modifica]
És un arbust perenne de fins a 2 m. La seva escorça és de color cafè-marró i es desprèn fàcilment, alliberant làtex de color blanc si es tala. Les seves fulles són peciolades, de color verd clar, d'oblongues a el·líptiques, oposades, d'àpex arrodonit, mucronat o agut. Les vores són serrades i glanduloses. Les mesures de la làmina són de 15 a 45 mm de longitud, amb un ample de 8 a 20 mm.
Posseeix inflorescències terminals unisexuals en tons de color groc a vermellós. Les flors femenines mostren un estigma trífid, essent més grosses les masculines. Aquestes últimes contenen de 8 a 12 estams, i se situen a dalt de tot de l'espiga. El seu fruit és una càpsula tricoca amb un diàmetre de 20 mm. A l'acabar de madurar, s'obre violentament, llençant les llavors que contenia al seu interior a uns quants metres de distància, evitant d'aquesta manera la competència amb la planta mare.
La seva corona radical posseeix una inflamació com a protecció de la tija contra la destrucció del foc, anomenada lignotúber. La corona conté gemmes de les quals noves tiges poden brollar, i una suficient provisió de nutrients per a recolzar un període de creixement en absència de fotosíntesi.
Usos[modifica]
És un arbust ornamental. A medicina popular s'usa contra el dolor de queixals. L'escorça s'utilitza com a sucedani del sabó.
Hàbitat[modifica]
Aquesta espècie arbustiva es troba a terrenys pedregosos i àrids, exposats al Sol, al bosc esclerofil·le i bosquets de palma xilena (Jubaea chilensis) fins als 1200 msnm.
Distribució[modifica]
És una espècie endèmica de Xile, creixent des d'Antofagasta fins a la Província de Linares. Compta amb registres a les següents regions: Regió d'Antofagasta, Regió d'Atacama, Regió de Coquimbo, Regió de Valparaíso, Regió Metropolitana de Santiago, Regió del Libertador General Bernardo O'Higgins, fins a la Regió del Maule.[1]
Taxonomia[modifica]
Colliguaja odorifera va ser descrita per Juan Ignacio Molina i publicada a Saggio sulla Storia Naturale cel Chili. 158, 354. 1782.[2]
Etimologia[modifica]
El nom del gènere, Colliguaja, és el nom de la planta en l'idioma Mapudungun. El nom de l'espècie, odorifera, es deu a la fragància que expel·leix la seva fusta.
Sinonímia[modifica]
- Croton colliguaja Spreng.
- Colliguaja obtusa Regel
- Colliguaja triquetra Gillies & Hook.[3]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Govaerts, R., Frodin, D. G. & Radcliffe-Smith, A.. Imprenta The Royal Botanical Gardens. Euphorbiaceae: Aalius-Crossophora World Checklist Bibliogr. Euphorbiaceae, 2000, p. 1-415 [Consulta: 4 novembre 2011].
- ↑ «Colliguaja odorifera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 5 novembre 2012].
- ↑ «Colliguaja odorifera» a EOL. Data consulta: 03 de desembre de 2013.
Bibliografia[modifica]
- Essex Institute. 1891. The American Naturalist, American Society of Naturalists, published by Essex Institute, v.25:pt.2
- C. Michael Hogan. 2008. Chilean Wine Palm: Jubaea chilensis, GlobalTwitcher.com, ed. Nicklas Stromberg Arxivat 2012-10-17 a Wayback Machine.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1991. Additions and Notes to the Flora of Chile. Gayana 48(1–4): 121–126.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (editors) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
