Comanda de Tortosa
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Comanda  | ||
| Construcció | XIII-XVIII | ||
| Localització geogràfica | |||
| Localització | Tortosa | ||
.JPG)
La Comanda de Tortosa fou una de les comandes urbanes més importants i poderoses del Temple a la Corona d'Aragó. Des de Tortosa, amb Miravet, formant la supracomanda del "districte de Ribera", s'organitzà la repoblació i colonització de l'enorme patrimoni ebrenc del Temple.
Història[modifica]
Un cop conquerida Tortosa, el 1148, Ramon Berenguer IV va repartir la ciutat i el seu ampli terme - que anava de la Roca Folletera al mar i del Coll de Balaguer al riu Sènia - entre els senyors que l'havien ajudat: un terç, que comprenia el castell de la Suda, fou per als Montcada, un altre terç fou per als genovesos (vitals en la conquesta), mentre que el tercer se'l reservà la Corona. Al Temple li pertocà la cinquena part del total més un desè del terç de la Corona.[1]
Formació del patrimoni[modifica]
L'any mateix de la conquesta, el Temple organitzà la comanda de Tortosa. Progressivament, i sobretot a causa de les compres i les donacions reials, augmentà el seu poder sobre la ciutat fins al punt d'esdevenir-ne pràcticament senyor principal el 1182.[a] Només s'escapà a la seua jurisdicció la part assignada als Montcada.
La Tortosa que els templers van trobar era una ciutat musulmana important situada a la riba esquerra de l'Ebre, amb una medina[b] presidida per una alcassaba –la Suda– situada al lloc més elevat i estratègic. Quatre portes, heretades de l'urbanisme de la Dertusa romana, donaven accés a la vila i unes drassanes importants eren testimoni del rang del seu port.[3][4] Tortosa era un port fluvial i marítim alhora. A la medina hi havia la mesquita principal (convertida en catedral després de la conquesta) i dos ravals, un al nord i altre al sud.
Política econòmica[modifica]
A Tortosa, la política econòmica del Temple va prendre totes les direccions possibles que oferien el camp i la ciutat; les possessions templeres al terme i a la vora de la ciutat es concentraren en nuclis rics de la riba esquerra: Benifallet, Tivenys, Bítem, Pimpí, Arenys o Arenes (Sant Llàtzer), Prat i Font de Quinto, Burjassénia; i de la riba dreta: Xerta, Aldover, la Palomera [Jesús), Labar i Bercat, la Mitjana del Temple (Sant Vicent i Roquetes), Escorxabous, Giramascor, Mianes i Castellnou (Vinallop)...
L'agricultura, la ramaderia, les indústries pròpies de l'època i l'activitat mercantil foren especialment potenciades pels templers tortosins: regadius i secars (sobretot vinyes) a les terres planes i riberenques; boscos i pastures al Montcaro (on posseïen un gran patrimoni); molins hidràulics; comerç fluvial amb Lleida i Saragossa; comerç marítim amb els principals ports de la Mediterrània (Tortosa va ser el principal port dels templers a la Corona)...
Política urbana[modifica]
El senyoriu que els templers exerciren sobre Tortosa els feu posseir cases i altres dominis en tota la ciutat: a la medina i als ravals trobaren immobles andalusins on ells hi establirien nous habitants cristians. En els cent-quaranta anys que fou senyorejada pels templers, la ciutat de Tortosa, que fins aleshores no havia ultrapassat les muralles romanes, va conèixer un important creixement, amb la creació de barris nous urbanitzats sota la seva iniciativa: al nord, la Vilanova amb el call nou i, al sud, els de Santa Clara i el Temple. El seu patrimoni immobiliari s'estengué per tota la ciutat. Per tot arreu construïren cases que establiren a cens o arrendaren: al barri dels Pescadors, al carrer dels Banys, al dels Garidells, a la costa dels Capellans, a la costa de la Suda, al portal de Vimpeçol, al pla de la Figuereta, a les Carnisseries dels Moros, a la Croera... Tan els espais nous com els antics foren remodelats pel Temple amb criteris racionals, obrin-t’hi places, construint-t’hi clavegueres.[5]
A un i altre costat del riu, s'hi documenten torres de guaita i/o de defensa controlades pel Temple: a la riba dreta la de Bercat (actual torre del Prior), a la Mitjana del Temple,[c] potser la desapareguda torre de Vilaroja de Roquetes. A l'esquerra del riu, al sud de la ciutat, en una zona molt rica que esdevingué sotscomanda de Prat (vid més avall), hi tenien la casa de Prat (popularment coneguda com "la Llotja") i la torre de Font de Quinto (o Campredó), i les torres de Burjassénia i la Candela.[6][7]
La permuta[modifica]
Cap a finals del segle xiii, quan la monarquia estava recuperant el poder senyorial que temps enrere havia cedit, els templers tortosins van veure perillar les seves prerrogatives jurisdiccionals sobre la ciutat. Era un temps en què continuaven els enfrontaments de l'orde amb el bisbe i amb els Montcada, però sobretot amb els ciutadans, que no paraven de reclamar els seus drets. Davant d'aquesta situació, el Temple no dubtà en acceptar l'oferiment de Jaume II de bescanviar el domini senyorial que tenien sobre Tortosa per altres de menys conflictius. Mitjançant la permuta, que tingué lloc el 15 de setembre de 1294, Tortosa (amb el castell de la Suda, el mer i mixt imperi i la jurisdicció sobre la ciutat i els llocs del seu terme -Xerta, Aldover, Benifallet i Tivenys-) passà al rei; el Temple, a canvi, va rebre Peníscola -amb Vinaròs i Benicarló─, Ares, la tinença de les Coves ─amb la Salzadella, Albocàsser, la Vilanova, la Serratella, Tírig i la Torre─, Ollers i les cenes del castell de Xivert.
Tanmateix, en l'operació els templers es reservaren importants honors i beneficis de la ciutat i terme de Tortosa.[8] Però si bé en la permuta el Temple cedí la senyoria, amb aquesta no hi eren compresos els béns immobles que estaven repartits per tota la ciutat. Ni tampoc les seues possessions s'estenien sobretot pels barris nous. Un capbreu de 1510 mostra que 110 cases i patis de la vila pagaven censa l'orde de l'Hospital, hereu dels béns del Temple.[9]
La seu “doble” de la comanda[modifica]
Les donacions fetes al Temple distingien una doble seu. Les que eren destinades als enterraments es referien al cementiri de la Suda, car a la Suda l'orde tenia el centre senyorial; mentre que les donacions d'altre tipus es feien a la Casa del Temple, que era el centre destinat als afers econòmics i a la vida de la comunitat.[10]
La Suda[modifica]
Els templers posseïren, amb els Montcada, el castell de la Suda on residia el tribunal encarregat de jutjar les faltes greus.[11] No es coneix amb precisió com fou l'ocupació de la Suda pels templers, tanmateix en aquest sentit cal subratllar que el bisbe de Tortosa l'any 1197, els concedí el dret de posseir-hi un cementiri.[12][13] S'ha de relacionar amb el cementiri una capella, que fou construïda en el lloc on hi havia hagut l'antiga mesquita del castell musulmà.[14] La capella desaparegué a finals del segle xix i, malgrat la proximitat cronològica d'aquest desgraciat fet, l'únic testimoni arqueològic que n'ha quedat és un crismó que fou reutilitzat com a clau d'arc de la porta lateral de l'actual parador de turisme.[15]
La casa o palau del Temple[modifica]
Es trobava a la zona de l'alfòndec, lloc on els comerciants s'allotjaven i venien les seues mercaderies, i molt a prop del port i dels banys nous. A partir de la documentació hom la imagina com una típica fortalesa templera que aprofita l'aigua, d'un riu o del mar, com a defensa natural.[d]
El palau del Temple de Tortosa estava situat vora el riu Ebre al costat del Portal del Temple de la muralla. El primer document que es coneix referent a la casa del Temple és de 1170, la situa extra murs vora l'hort dels llebrosos.[16][17] Més tard, el segle xiv, un cop construïda la muralla de Pere el Cerimoniós, el Temple restaria incorporat a l'interior del recinte.
Aquesta seu tortosina del Temple restà pràcticament derruïda durant la guerra de Secessió de 1640; només quedà l'església que fou transformada en polvorí. Amb les guerres dels segles xviii i xix i l'expansió urbana de començaments del XX s'aconseguí la desaparició total del conjunt. Avui només se’n conserva el topònim al Parc del Temple de la ciutat.[18]
Afortunadament, l'any 1563, el dibuixant holandès dels Àustria, Anton van den Wijngaerde, realitzà una esplèndida vista panoràmica de la ciutat de Tortosa on es distingeixen la porta del Temple que formava part de les muralles del XIV i, a l'esquerra, el palau que fou seu de la comanda (al peu s'hi llegeix “Templo de Sant Juan”). En el dibuix, el palau del Temple es veu emplaçat en un lloc estratègic, davant del riu, i al costat del camí de Barcelona; l'edifici té murs alts coronats de merlets i contraforts de flanqueig.[19] Algunes plantes militars dels segles xvii i XIX, encara que molt esquemàtiques, mostren l'església que va quedar després de la destrucció del palau; és un temple de pla rectangular amb contraforts; estructura que confirmaren unes municipals l'any 1978.[20][21] Sembla que la tipologia d'aquesta església era semblant a la capella conventual de la comanda templera de Barcelona, que encara es conserva: nau rectangular, capçalera plana i coberta per una armadura de fusta que suportaven arcs diafragmes transversals.
La sotscomanda de Prat[modifica]
Des de 1157, mitjançant operacions privades però, sobretot per la donació que els feu Alfons el Trobador, l'any 1182, la comanda de Tortosa havia adquirit un important territori al sud-est de la ciutat, un feu que en tractar-se dels prats i les pastures comunals, en el futur els comportaria problemes amb la ciutat[22] Aquest territori el formaven tres grans finques: la turrim seu domum vocata lo Prat, el loch qui és dit Quinto i el castrum de Burjassénia. A mitjan segle xiii, per tal d'administrar millor aquella extensa propietat, els templers tortosins decidiren establir-hi una dependència: la sotscomanda de Prat.[23]
En la permuta de 1294, el Temple es reservà els territoris de la casa de Prat, ja que pel fet de tractar-se sobretot de prats i deveses els eren molt valuosos per a la ramaderia. Tanmateix, aquesta decisió va contrariar molt la ciutat, que, no sense motius, considerava aquells territoris béns comunals. El cert és que immediatament després de la permuta va començar (o va continuar) l'enfrontament entre els templers i la ciutat.[24]
Quan el 1317, l'Orde de l'Hospital heretà els béns del Temple d'allò que havia estat la sotscomanda de Prat, devia rebre els edificis i les finques conreades, ja que els prats i les deveses (o bona part d'ells) figuren documentats com a emprius comunals. En un capbreu hospitaler[25] una de les afrontacions del "Mas del Juheu" (finca compresa en l'antiga sotscomanda de Prat) és: "cum via de Barcelona et cum pratis comunibus, ço és los prats comuns".
En els anys de domini hospitaler s'aprecien canvis en la toponímia del lloc: el nom de Prat que havia designat la sotscomanda ja no apareix; en canvi surt citat, per primera vegada, el nom de Campredó. Les partides de "Prat" i "Quinto" dels pergamins templers són aproximadament Campredó i Font de Quinto en els capbreus hospitalers.
La torre de Prat[modifica]
_la_casa_de_Prat_abans_de_restaurar,_2007.JPG)
A la partida de Font de Quinto del terme de Campredó hi ha les restes d'un edifici medieval conegut com la Torre de Prat o “Torre de la Llotja”, insòlit nom popular de tradició discutible.[e]
._%22La_Llotja%22,_torre-habitaci%C3%B3_seu_de_la_sotscomanda_restaurada.jpg)
Fent cas omís d'aquesta tradició, és evident que es tracta de les restes d'un edifici important del segle xiii, presumiblement una torre-habitació de dues o tres plantes. La documentació vista a la comanda de Tortosa, l'arquitectura de l'edifici i l'existència de vestigis d'un recinte murallat amb bestorres que l'envoltaven,[f] permeten identificar-la amb la seu de la sotscomanda de Prat.
Avui només es conserven els baixos restaurats fa poc. És una edificació de planta quadrangular de 5,8 m per 8,20 m de base per uns 5 m d'altura a l'interior, coberta amb volta de canó apuntada, obrada amb maçoneria encofrada amb lloses col·locades a plec de llibre. Els murs tenen un gruix considerable de 1,90 m amb nucli de maçoneria revestit per ambdues cares de carreuada molt bona. No sembla que la planta baixa hagués tingut cap porta forana; potser tenia una espitllera al costat de ponent, on en temps no gaire llunyans construïren una llar de foc amb xemeneia. La comunicació amb el pis superior es feia per una trapa oberta al mig de la volta[g] i per una escala de caragol que penetra el mur de tramuntana, vora l'angle de ponent. Aquest caragol és una construcció pètria impecable, testimoni de la categoria originària de l'edifici.
Aquest edifici, en temps ja força reculats, fou víctima d'un gravíssim espoli, presumiblement per aprofitar-ne la pedra. El motiu de salvar la planta baixa de l'enderroc no pot ser altre que la necessitat de conservar-la com a cobert agrícola, de fet, aquesta ha estat durant molts anys la seva utilització. Es probable que l'espoli hagués començat ja en el segle xviii, car en un capbreu d'aquest segle s'assenyala que en aquella heretat de Font de Quinto hi havia "vestigis d'una casa".[27]
Comanadors de Miravet, Tortosa i la Ribera[modifica]
- Aimeric de Torrelles gen. 1156 - gen. 1162
- Guillem Berard gen. 1165 - feb. 1174
- Bernat d'Albespí jun. 1174 - mar. 1178
- Dalmau de Godet des. 1178 - ago. 1181
- Ramon de Cubelles des. 1181 - gen. 1183
- Bezó mai. 1183 - ago. 1185
- Bertran de Conques Jul. 1186 - abr. 1189
- Llop gen. 1190
- Bartomeu mai. - jul. 1190
- Bernat d'Espanya abr. 1191
- Bezó gen. 1192 - nov. 1193
- Guillem de Sant Pau abr.- jun. 1194
- Gerald de Caercí oct.- nov. 1194
- Pere de Colonges abr. 1196 - abr. 1200
- Guillem de Torre mar. 1201 - jun. 1202
- Bernat de Cegunyoles ago. 1204 - ago. 1207
- Pere de Castellnou des. 1207 - mar. 1210
Comanadors de Tortosa[modifica]
- Ennec Sanxes abr. 1160 - jun. 1161
- Sanxo de Vergoa nov. 1165
- Pere Ausor jun. 1174 - jul. 1177; ago. 1180 - ago. 1186
- Gerald de Caercí abr. 1187
- Llop de Ciurana des. 1188
- Gerald de Caercí gen. 1190 - abr. 1191
- Ramon Bernard nov. 1193 – gen. 1195
- Bernat de Gaver mai. 1197
- Pere de Calasanz ago. 1197 – abr. 1198
- Guillem de Torre jun. 1198 – abr. 1200
- Berenguer de Montblanc mar. 1201 – gen. 1202
- Bernat de Campanes oct. 1205
- Armand ago. 1207 – oct. 1208
- Dalmau de Cervera ago. 1211
- Pere Adalbert gen. 1216
- Ramon d'Avinyó jun. 1216 – feb. 1219
- Rostany de Coms abr. 1219 – jun. 1225
- Guillem de Sant Pastor mai. – des. 1226
- Ponç de Cervera jun.1270 – abr. 1228
- Dalmau de Fenollar mai. - set. 1228
- Arnau de Curçavell set. 1230 – mai. 1233
- Ramon de Lunel abr. 1234
- Pere de Molina nov. 1234
- Ramon de Serra nov. 1235 – mai. 1236
- Guillem d'Aguiló ago. 1237
- Bernat de Lunel mar. 1238 – feb. 1239
- Rostany de Coms ago. 1239 – abr. 1240
- Ponç de Oltrera des. 1240 – mar. 1242 (amb Miravet)
- Gascó abr. 1242
- Pere de Montpalau ago. 1243
- Bernat d'Altarriba gen. – nov. 1244
- Ramon de Serra nov. – des. 1245
- Ponç de Oltrera abr. – jun. 1246
- Pere de Montpalau abr. 1248 – oct. 1249
- Guillem de Montgrí ago. 1250 – mar. 1258
- Ramon de Vilalba ago. - set. 1258 (amb Miravet)
- Bernat d'Altarriba mai. 1259 – abr. 1260
- Dalmau de Fenollar mai. 1260 – des. 1264
- Bernat d'Altarriba mai. 1265
- Dalmau de Seró ago. 1268 – mar. 1272
- Gallard de Josa nov. 1272 – nov. 1274
- Dalmau de Seró mai. – des. 1275
- Guillem de Benages set. 1276 – gen. 1277
- Guillem d'Abellars des. 1280 set. 1281
- Bernat de Montoliu nov. 1285
- Ramon Oliver abr. 1286 – ago. 1287
- Bernat de Rocamora mai. - set. 1289
- Ramon Oliver mai. 1290 – mai. 1292
- Ramon de Bell-lloc mai. 1292 – abr. 1295
- Berenguer Guamir oct. 1295 – jun. 1298
- Gil Perez 1307
Notes[modifica]
- ↑ Aquest any, el rei li feu donació de la seua part i la dels genovesos, que havia comprat, per tal de liquidar els nombrosos deutes contrets amb l'orde.
- ↑ Una medina (d'origen etimològic arameu, de l'àrab hispànic madína, i aquest de l'hebreu mediná) és, en una ciutat àrab i/o hebrea) el nom que es dona a un barri antic.[2]
- ↑ És el mateix topònim que Algesira Major o Giramascor[6]
- ↑ Tant a Orient com a Occident les principals fortaleses del Temple presenten aquest situació: Castell Pelegrí a Síria, Almourol a Portugal, Peníscola a València...
- ↑ La procedència d'un topònim com aquest és un enigma que no justifiquen ni la tipologia ni la història. Fa la impressió que és bastant recent, car no figura ni en la documentació consultada ni en reculls de toponímia tortosina. És possible que es relacioni amb una creença popular, que circulà per Tortosa a començaments de segle xx, sobre l'existència a Campredó d'un port marítim a l'Edat Mitjana, teoria que fou desautoritzada amb contundència per: "El port de la ciutat de Tortosa en l'època històrica només va poder ser fluvial perquè la ciutat quedava molt lluny del mar".[26]
- ↑ Aquest recinte ha estat observat darrerament per veïns de Campredó i l'arquitecte restaurador de les torres.
- ↑ Senyal evident d'haver servit de presó.
Referències[modifica]
- ↑ Pagarolas Sabaté, 1994, p. 3.
- ↑ «medina» (en castellà). Diccionario de la lengua española. [Consulta: 15 febrer 2022].
- ↑ Carreras i Candi, 1993, p. 175-176.
- ↑ Baila i Pallarès, 1999, p. 45-46.
- ↑ Curto i Homedes i Vidal Franquet, 2003, p. 68-69.
- ↑ 6,0 6,1 Fuguet i Sans, 1998, p. 296.
- ↑ Pagarolas Sabaté, 1998.
- ↑ Pagarolas Sabaté, 1998, p. 269-292.
- ↑ Fuguet i Sans, 1998, p. 293-310.
- ↑ Pagarolas Sabaté, 1998, p. 143.
- ↑ Pagarolas Sabaté, 1999, p. 194,233.
- ↑ Pagarolas Sabaté, 1999, p. 138-139.
- ↑ Forey, 1973, p. 172.
- ↑ Virgili i Colet, 2001, p. 76,115.
- ↑ Ruiz i Quesada, 1997, p. 156.
- ↑ Virgili i Colet, 1997, doc. nº 206.
- ↑ Pagarolas Sabaté, 1994, p. 278-279.
- ↑ Fuguet i Sans, 1995, p. 74-76.
- ↑ Galera i Monegal, 1998, p. 92-93.
- ↑ Fuguet i Sans, 1995, p. 76.
- ↑ Pagarolas Sabaté, 1984, p. 305.
- ↑ Pagarolas Sabaté, 1984, p. 136.
- ↑ Pagarolas Sabaté, 1984, p. 299-302.
- ↑ Pagarolas Sabaté, 1984, p. 220-224.
- ↑ «Capbreu de 1510». ACA, GP., 116, pàg. 106.
- ↑ Carreras i Candi, 1993, p. 142.
- ↑ «Capbreu de 1743/48». ACA, GP., 119, pàg. 178.
- ↑ Forey, 1973.
Bibliografia[modifica]
- Ruiz i Quesada, Francesc. Catalunya romànica XXVI (en catalan). Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1997, p. 109-114. ISBN 978-84-412-2515-2.
- Baila i Pallarès, Miquel Àngel. La ciutat de Tortosa, evolució de l'espai urbà. De la Dertosa romana a la ciutat vuitcentista. Vinaròs (Castelló): Antinea, 1999. ISBN 8489555516.
- Curto i Homedes, Albert; Vidal Franquet, Jacobo. «La ciutat de Tortosa». A: L'Art gòtic a Catalunya: Dels palaus a les masies. Arquitectura Vol. III. Enciclopèdia Catalana, 2003.
- Forey, Alan. The Templars in the Corona de Aragón. Oxford University Press, 1973. ISBN 0197131379.
- Fuguet i Sans, Joan. L'arquitectura dels templers a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, Ed., 1995. ISBN 9788423204946.
- Fuguet i Sans, Joan «Fortificacions menors i altre patrimoni retingut pels templers a Tortosa després de la permuta de 1294». Anuario de Estudios Medievales [Barcelona], núm. 28, 1998, pàg. 293-310.
- Pagarolas Sabaté, Laureà. La comanda del Temple de Tortosa primer periode (1148-1213). Tortosa: Dertosa, 1984. ISBN 8486302005.
- Pagarolas Sabaté, Laureà «Els senyorius templers de les terres de l'Ebre. Noves reflexions i síntesi». Actes de les primeres Jornades sobre els Ordes religioso-militars als Països Catalans, Montblanc, 8-10 de novembre 1985 [Tarragona], 1994, pàg. 23-40.
- Pagarolas Sabaté, Laureà «La fi del domini de l'Orde del Temple a Tortosa. La permuta de 1294». Anuario de Estudios Medievales [Barcelona], núm. 28, 1998, pàg. 269-292.
- Pagarolas Sabaté, Laureà. Els templers de les terres de l'Ebre (Tortosa). De Jaume I fins a l'abolició de l'orde (1213-1312), 2 vols,. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1999. ISBN 8488618581 (o. c.), 8488618565 (v.1), 8488618573 (v.2).
- Virgili i Colet, Antoni. Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193). Barcelona; Lleida: Fundació Noguera; Pagès Ed., 1997. ISBN 8479354186.
- Virgili i Colet, Antoni. Ad detrimentum yspanie: la conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal (1148-1200). Barcelona, València: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de València, 2001. ISBN 8437051401 (UV), 8449022398 (UAB).
- Galera i Monegal, Montserrat. Antoon van den Wijngaerde, pintor de ciutats i de fets d'armes a l'Europa del Cinc-cents. Cartobibliografia raonada dels dibuixos i gravats, i assaig de reconstrucció documental de l'obra pictòrica. Barcelona; Madrid: Institut Cartogràfic de Catalunya ; Fundación Carlos de Amberes, 1998. ISBN 8439346948 (ICC); 8487369081 (Fundación Carlos de Amberes).
- Carreras i Candi, Francesch. La navegació al riu Ebre: notes històriques (en catalan). Barcelona?: Generalitat de Catalunya, Direcció General de Ports i Costes, 1993. ISBN 978-84-393-2588-8.
Bibliografia complementària[modifica]
- Fuguet Sans, Joan. Templers i hospitalers, II. Guia de les terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 1998, p. 19-21 i 77-83.. ISBN 978-84-232-0525-7.
- Fuguet Sans, Joan. Els templers guerrers de Déu : entre orient i occident. 1a. edició, 2012. ISBN 978-84-232-0769-5.
- Demurger, Alain. Les Templiers. Une chevalerie chrétienne au Moyen Âge. París: Seuil, 2005 (nova versió ampliada de Vie et mort de l'Orde du Temple, 1985). ISBN 2020669412.