Confederació de Sindicats Turcs
Türkiye Işçi Sendikalari Konfederasyonu | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | Türk-İş | ||||
| Tipus | sindicat  | ||||
| País d'origen | Turquia | ||||
| Història | |||||
| Estat legal | Activa | ||||
| Creació | 1952 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Confederació Europea de Sindicats | ||||
| Membres | 1,75 milions (est. pròpia) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Cap sindical | Mustafa Kumlu (president) | ||||
| Part de | CSI, CES, CSC de l'OCDE | ||||
| Lloc web | www.turkis.org.tr | ||||
La Confederació de Sindicats Turcs (en turc: Türkiye Işçi Sendikalari Konfederasyonu), més coneguda per l'apòcope Türk-İş, és una de les quatre principals centrals sindicals de Turquia. Va ser creada el 1952 i és la més antiga de les quatre centrals, havent estat l'única organització sindical que va sobreviure al cop d'estat de 1980.[1] Durant el període de Guerra Freda se l'acusà d'estar sota control de la xarxa anticomunista Gladio.[2]
Türk-İş reivindica una afiliació d'1,75 milions treballadors. Forma part de la Confederació Sindical Internacional i la Confederació Europea de Sindicats. També és membre de la Comissió Sindical Consultiva de l'OCDE.
Referències[modifica]
- ↑ ICTUR et al.. Trade Unions of the World (en anglès). 6a edició. Londres: John Harper Publishing, 2005. ISBN 0-9543811-5-7.
- ↑ Öcalan, Abdullah. Hoja de ruta. Hacia la paz en el Kurdistán (en castellà). 1a ed.. Tafalla: editorial Txalaparta, 2013, pàg. 100. ISBN 978-84-15313-57-1 [Consulta: 24 octubre 2014]. Arxivat 2014-10-24 a Wayback Machine.