Dichorisandra thyrsiflora
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Commelinales |
| Família | Commelinaceae |
| Gènere | Dichorisandra |
| Espècie | Dichorisandra thyrsiflora J.C.Mikan, 1823 |
Dichorisandra thyrsiflora és una espècie de planta tropical, que recorda al gingebre (Zingiber officinale) en hàbits i creixement, però és de fet una parent de Tradescantia pallida.
Distribució geogràfica[modifica]
És nativa dels boscos tropicals de Nord, Centre i Sud-amèrica, especialment en la Mata Atlàntica de Brasil.
Descripció[modifica]
Planta herbàcia rizomatosa, de tiges erectes, poc o gens ramificades, glabrosa, que pot arribar fins a 1,5 - 2 m d'alçada.
Es conrea per les seves cridaneres flors blaves, que són monosimétriques de 3-sèpals, 3-pètals, 6-estams.
Ús medicinal[modifica]
- Emol·lient, diurética, anti-reumática
Taxonomia[modifica]
Dichorisandra thyrsiflora va ser descrita per Johann Christian Mikan i publicat a Delectus Florae et Faunae Brasiliensis, t. 3. 1820.[1]
- Etimologia
Dichorisandra:nom genèric que deriva de les paraules gregues: 'dis' = dos, 'chori' = separat i 'andros' = antera, en referència a la disposició dels estams a les flors (4 curts i 2 llargs).[2]
thyrsiflora: epítet llatí que significa 'flors en tirs'
Nom comú[modifica]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Dichorisandra thyrsiflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.
- ↑ «Dichorisandra thyrsiflora». Missouri Botanical Garden.
- ↑ Dichorisandra thyrsiflora en PlantList
- ↑ «Dichorisandra thyrsiflora». World Checklist of Selected Plant Families.
- ↑ Dichorisandra thyrsiflora J.C. Mikan., CANA-DE-MACACO
Bibliografia[modifica]
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil {{format ref}} https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàleg de les plantes vasculars del Con Sud. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.