Dilució isotòpica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Hevesy György, Georg Karl von Hevesy o George de Hevesy (1885 - 1966)

La dilució isotòpica és una tècnica analítica de radioquímica emprada per a la determinació quantitativa d'elements químics o composts presents en mescles complexes, per addició a aquestes d'una quantitat pesant d'un isòtop radioactiu (d'activitat específica ) del mateix element a determinar, i mesura de l'activitat final d'aquest element o d'un derivat seu, aïllat de la mescla problema i purificat.[1]

Donada la identitat del comportament químic dels isòtops d'un mateix element, siguin radioactius o no, el producte aïllat contindrà quantitats de l'isòtop radioactiu i de l'inactiu proporcionals a les quantitats inicials respectives. Hom pot calcular, doncs, la quantitat d'element problema a partir de la raó d'activitats inicial i final, , sense haver de procedir a la seva separació quantitativa completa. Per això aquest mètode és aplicat a l'anàlisi de mescles de separació quan és molt difícil i àdhuc impossible, com les que es presenten, per exemple, en el camp de la bioquímica. És també excel·lent per a l'anàlisi de traces, on és remarcable l'ús de quantitats subestequiomètriques dels reactius de separació. En química nuclear és usat el mètode de la dilució isotòpica inversa per a avaluar els rendiments de reaccions nuclears, addicionant pesos coneguts de materials inactius a la mescla dels diferents núclids radioactius.[1]

Història[modifica]

El 1929, els químics George de Hevesy (1885-1966) i R. Hobbie dissenyaren la tècnica analítica de la dilució isotòpica. Amb l'objectiu d'analitzar el contingut de plom en roques addicionaren plom radioactiu, Pb-210, i després separaren tot el plom i analitzaren la seva activitat radioactiva respecte de la massa total de plom; la disminució de l'activitat era deguda al fet que hi havia una part de plom no radioactiu, i d'aquí se'n podia determinar la seva quantitat.[2][3] Per les investigacions sobre l'ús d'isòtops com a indicadors en la investigació dels processos químics, Hevesy fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de 1943.

Tècnica[modifica]

En aquest mètode s'addiciona, a la mescla que s'ha d'analitzar, una quantitat petita de l'element químic o compost químic que s'ha d'analitzar a la mescla. Tanmateix, la substància afegida té un 100%, o un percentatge conegut, d'un isòtop radioactiu d'un dels elements químics del compost que s'ha d'analitzar. La substància afegida es mescla completament amb la mostra. Després s'aïlla una determinada quantitat del compost que s'ha d'analitzar, no de forma completa però sí molt pura. Posteriorment es determina la seva activitat específica, desintegracions per segon i gram de la substància. Si aquesta activitat, , és la mateixa que la substància afegida, , resulta que la mescla no contenia gens d'aquesta substància; si és la meitat de l', doncs la quantitat que hi havia de la substància és exactament igual a la quantitat afegida; si és una dècima part d', hi ha a la mostra a analitzar nou vegades la quantitat afegida.[4]

En general es compleix que:

on:

: és la massa de la substància que es vol determinar.

: és la massa de la substància afegida.

: és l'activitat específica de la substància afegida abans de mesclar-se.

: és l'activitat específica de la substància afegida dins la mescla.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Dilució isotòpica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cohen, I.M.; Furnari, J.C «Las Tendencias Modernas de la Radioquímica y sus Aplicaciones». Química viva, 11, 2, 2012.
  3. Hevesy, G.; Hobbie, R «Lead Content on Rocks». Nature, 128, 1931, pàg. 1038-1039. DOI: 10.1038/1281038a0.
  4. Dickerson, R.E. Principios de química. Barcelona: Reverte, 1993, p. 913-914. ISBN 9788429171754.