Dipòsit de fundació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dipòsit de fundació babiloni de terracota, ca. 2500 aC

Un dipòsit de fundació és un objecte o sèrie d'objectes enterrats sota terra o entre els murs d'una edificació (sovint de temples o tombes de l'antic Egipte) per satisfer la voluntat dels déus i protegir el monument, antigament, o per assegurar la fama del constructor. Solien estar emplenats d'objectes cerimonials, normalment amulets, escarabats, menjar o eines rituals en miniatura.[1][2]

Referències[modifica]

  1. Shaw, Ian. The Oxford History of Ancient Egypt (en anglès). Oxford University Press, 2000, p. 103. 
  2. «Foundation deposit (Glossary entry)» (en anglès). Theban Mapping Project. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 maig 2013].

Vegeu també[modifica]