Discussió:Barretina

Imatges

He canviat les imagtes d'aquest article per unes més adients: una barretina plana i una barretina portada al cap. Les dues imatges antigues ja no em semblaven adients:

• La imatge del caganer [1] per què aquest article no tracta en primer lloc del caganer i amb el enllaç al text tenim la connexió a l'article del caganer.
• La imatge del noi am barretina [2] – encara que sigui simpàtica – per què té massa caracter de snapshot (li manca caracter enciclopèdic), a més a més la barretina no s'hi pot veure molt bé.

--Cap Quadrat 13:50, 26 febr 2007 (CET)

basada en el barret frigi

Veure [3], que cita el llibre "La Barretina" de Joan Amadés, --Enric Naval (disc.) 22:37, 24 maig 2010 (CEST)

barrets similars en Portugal i Nàpoles

Lluch, Ernest «La revolució industrial a la Garrotxa (1777-1822)». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 25, 2, 1981, pàg. 198-199.

La utilització de la «barretina» com un element de la «Renaixença» literària xarona i ruralitzant ens ho ha fet arrivar així, però és abusiu, sobretot si no és recullit el fet de que gorres molt semblants a la barretina eren emprades a diverses parts de la Mediterrània.

(nota a peu de pàgina) La dificultat en precisar què és una barretina, un barret o una gorra és considerable. La barretina fou començada a utilitzar en la segona meitat del segle XVII (J. Danès) i a partir de 1565 (Joan Coromines). Existeix d'una manera molt semblant a Portugal, a Occitània i entre la marineria napolitana. La gorra mallorquina —és també extensible a la tunisina?— ha estat considerada com equivalent a "birrete, barretina, gorro portuguès o catalàn, sombrero" (P. MENEU, "Revista de Aragón", V, 87). La barretina portuguesa és coneguda amb el nom de barrete. No coneixem una tipologia rigorosa de barretines, però a partir de les de Francesc de Borja Moll i de Joaquim Danès pot ésser establerta la següent: 1) barretinol o barretina de la qualitat més senzilla i d'una sola volta, 2) vermella de pagès de tamany llarg, 3) vermella de marina de tamany curt, 4) morada (o musca) de pagès, 5) negra per portar dol o característica dels mestres d'escola, que sovint són el reversible de la vermella o de la morada, 6) barretina de xeixa de color blanc o suau per a dormir i d'ús obligat als hospitals, 7) barretina de capellà de punt de seda el que junt amb la 6) que són a vegades de cotó, són les úniques no fetes amb llana i 8) barretina de notari de tamany rietit de color fosc i amb unes ratlles fines al voltant del front. (Veure: A. M. ALCOVER-F. DE B. MOLL, Diccionari català-valencià-balear. Ciutat de Mallorca, 1961, vol. I, 2.a edició; JOAQUIM DANÍS I TORRAS, Barretines i Barretinaires d'Olot, a "Pyrene", 59 (1957), pp. 1.674-1.678), i JOAN COROMINES, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Curial, Barcelona, vol. I, 1980).

--Enric Naval (disc.) 13:59, 7 jul 2012 (CEST)

Possible font

Sàpiens: [4]--Arnaugir 20:22, 28 nov 2012 (CET)