Dmisteinbergita
 Dmisteinbergita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca(Al₂Si₂O₈) |
| Epònim | Dmitrii Sergeevich Steinberg (en)   |
| Localitat tipus | Mina de carbó núm. 45, Kopeisk, Conca de carbó de Txeliàbinsk, óblast de Txeliàbinsk, Districte Federal dels Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EG.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EG.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.07 |
| Dana | 76.1.7.1 |
| Heys | 16.9.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,12Å; c = 14,78Å; |
| Grup puntual | 6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal |
| Grup espacial | space group P6/mmm (en) |
| Color | incolor |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,73 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,575 nε = 1,580 |
| Birefringència | δ = 0,005 |
| Impureses comunes | Mg, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1989-010 |
| Any d'aprovació | 1989 |
| Símbol | Dsb |
| Referències | [1] |
La dmisteinbergita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del feldespat. Rep el nom en honor de Dmitrii Sergeevich Steinberg (8 de març de 1910 - 10 d'agost de 1992), destacat petròleg rus de l'Institut de Geologia i Geoquímica d'Iekaterinburg, Rússia.
Característiques[modifica]
La dmisteinbergita és un silicat de fórmula química Ca(Al₂Si₂O₈). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989, i la primera publicació data del 1990. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Topològicament similar a l'estructura de la minjiangita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dmisteinbergita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, kampfita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, latiumita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina de carbó núm. 45 de la localitat de Kopeisk, dins la conca de carbó de Txeliàbinsk, a l'óblast de Txeliàbinsk (Districte Federal dels Urals, Rússia). També ha estat descrita a la pedrera de gabre de Kurumazawa, a la prefectura de Gunma (Japó), i als meteorits Allende (Mèxic) i NWA 2086 (Àfrica). Aquests quatre indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Dmisteinbergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 agost 2019].