Dunita
La dunita és una roca ígnia, ultramàfica de mida de gra grollera o textura fanerítica. La composició mineral és de més del 90% en olivina, amb petites quantitats d'altres minerals com piroxè, cromita, magnetita i pirop. La dunita és el membre ric en olivina del grup de la peridotita. La dunita, junt amb altres peridotites es consideren com els principals constituents del mantell terrestre. La dunita no s'acostuma a trobar junt amb roques continentals, però quan s'hi troba és principalment junt amb seqüències ofiolítiques.[1][2]
La dunita va ser nomenada pel geòleg austríac Ferdinand von Hochstetter el 1859, que va observar la Muntanya de Dun, a prop de Nelson, Nova Zelanda.[3][4] Aquesta muntanya va donar nom a la roca pel color característic de la roca ultramàfica subjacent resultant de la meteorització superficial que produeix l'oxidació del ferro de l'olivina en climes temperats, diferent del color vermellós en climes tropicals.
Utilitat[modifica]
La dunita s'usa al sector siderúrgic per a la producció de ferro i acer. És una roca adient com a component dels àrids que s'usen en formigons, per a elaborar mescles bituminoses, fabricar blocs per a les esculleres i balast per a la base de les vies de ferrocarril.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dunita |
- ↑ Riba, O. et al.. «dunita». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «dunita». Gran Enciclopèdia Catalana, 2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Johnston, M.R. «Nineteenth-century observations of the Dun Mountain Ophiolite Belt, Nelson, New Zealand and trans-Tasman correlations». Geological Society, London, Special Publications, 287, 2007, pàg. 375 - 387. DOI: 10.1144/sp287.27.
- ↑ «Dun Mountain» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «¿Para qué se usan los minerales de Galicia?» (en castellà-espanyol). Mineria sostenible de Galicia, 2024. [Consulta: 28 maig 2024].