Economia atòmica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Barry M. Trost.

L'economia atòmica, o eficiència atòmica o estalvi atòmic, és un paràmetre que mesura el percentatge d'àtoms dels reactius químics que passen a formar part del producte útil d'una reacció química. Es calcula a partir de la relació de la massa molecular del producte útil , el compost químic que interessa obtenir, i de la suma de les masses moleculars dels reactius , expressat en percentatge:[1]

Per exemple, en el següent procés, constituït per tres reaccions químiques, es vol obtenir el producte . Els reactius químics són i . Els composts i són alhora productes i reactius, i no es compten. i són residus perquè són productes de reaccions que no es reutilitzen. ... són els coeficients estequiomètrics de cada compost.

El càlcul de l'economia atòmica en aquest cas és:

L'economia atòmica és un paràmetre introduït el 1991 pel químic estatunidenc Barry M. Trost (1941),[2] i permet mesurar la sostenibilitat d'un procés químic dins l'àmbit de la química verda.[1]

Fórmula estructural de l'(R)-ibuprofèn.

Un exemple clàssic és el cas de l'ibuprofèn, un dels analgèsics d'àmplia utilització junt amb l'aspirina i el paracetamol. La síntesi tradicional de l'ibuprofèn fou desenvolupada i patentada per la farmacèutica Boots durant la dècada del 1960.[3] Es tracta d'un procés que consta de sis etapes:[4]

L'economia atòmica en aquesta reacció és del 40 % segons el càlcul següent:

Ibuprofèn en pastilles.

Davant el cost energètic i de matèries primeres que suposa aquesta síntesi en sis etapes, la complexitat dels processos de separació de l'ibuprofèn dels residus del procés, així com el cost addicional del reciclatge o la gestió dels residus, les empreses Boots i Hoechst Celanese dissenyaren una nova síntesi de l'ibuprofèn en només tres etapes. En aquest procés la majoria dels àtoms que constitueixen els reactius passen a formar part de l'ibuprofèn, cosa que minimitza la quantitat de residus i suposa una major economia d'àtoms respecte al procés tradicional, com es pot veure a l'esquema següent.[4]

L'economia atòmica en aquest procés és del 77 %:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Sheldon, Roger A. Green chemistry and catalysis. Weinheim: Wiley-VCH, 2007. ISBN 978-3-527-30715-9. 
  2. Trost, Bm «The Atom Economy—A Search for Synthetic Efficiency» (en anglès). Science, 254, 5037, 06-12-1991, pàg. 1471–1477. DOI: 10.1126/science.1962206. ISSN: 0036-8075.
  3. «Boots Heritage». [Consulta: 26 setembre 2022].
  4. 4,0 4,1 González Arce, M. Luz; Valea, Ángel «El compromiso de enseñar química con criterios de sostenibilidad: la química verde». Educació Química : EduQ, 2, 2009, pàg. 48–52. DOI: 10.2436/20.2003.02.17. ISSN: 1578-5300.