Economia de la Comunitat de Madrid

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'economia de la Comunitat de Madrid es caracteritza per una prosperitat i ser la comunitat autònoma on menys es paguen impostos.[1]

Des del 2002, amb Esperanza Aguirre al capdavant del govern regional, s'iniciaren rebaixes fiscals, especialment a les persones de rendes altes. Els distints governs del Partit Popular de la Comunitat de Madrid van seguir fent-ho, passant pels governs de Ignacio González i Cristina Cifuentes, guiats per la teoria econòmica neoliberal de la curva de Laffer. Així i tot, des del 2009 el deute de la Comunitat de Madrid va augmentar, arribar a triplicar-se el 2019.[2]

La Comunitat de Madrid és la comunitat autònoma amb la renda per capita més alta de l'Estat espanyol, de 28.850 euros, un 30,2% per sota la mitjana de l'Estat el 2006, seguida de les comunitats d'Euskadi, Navarra i Catalunya.[3] El creixement econòmic de Madrid el 2006 va ser de 4,1%, lleugerament superior a la mitjana de l'Estat de 3,9%.[3] Entre el període de 2000 al 2004 Madrid va ser la novena regió europea en recepció de projectes d'inversió estrangera, i la segona de l'Estat, després de Catalunya.[4] El 2006 la Comunitat de Madrid va ser la segona regió industrial de l'Estat i la segona en contribució al Producte interior brut de l'Estat, després de Catalunya amb 172.607.951 EUR.[5] En 2017 va ser la regió espanyola líder en inversió estrangera (61,1% del total).[6][n. 1]

El 2018 el seu PIB va créixer un 3,7%, más d'un punt per damunt respecte la mitja nacional. La seua riquesa per capita era de quasi 35.000 euros, la major d'Espanya. La taxa de desocupació era del 10,5% respecte el 14% estatal, sent la tercera més xicoteta de l'estat.[1]

La política fiscal aplicada per la Comunitat de Madrid en els seus àmbits competents (com el impost sobre successions i donacions) és de baixa pressió fiscal, el que ha suscitat crítiques que al·leguen una competència deslleial (dumping fiscal) que provocaria fuga de capitals i patrimonis des d'altres comunitats autònomes.[7][8][9]

Notes[modifica]

  1. ↑ Segons el govern regional, de mitjana des de 2008, el 57,2% del total de la inversió estrangera en el període 2008-2017.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Martínez, Edurne «El 'oasis' fiscal de Madrid enfrenta al resto de autonomías». Diario Vasco, 26-08-2019 [Consulta: 26 agost 2019].
  2. ↑ Caballero, Fátima «Madrid como laboratorio neoliberal: el PP compite contra sí mismo en bajadas de impuestos». eldiario.es, 25-08-2019 [Consulta: 26 agost 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 Madrid tiene el PIB per cápita más alto de España
  4. ↑ Principals regions europees receptores d'inversio estrangera en el període 2000-2004 Arxivat 2007-06-12 a Wayback Machine. Observatori Barcelona
  5. ↑ Cambio de base de la Contabilidad Regional de España Serie 2000-2004
  6. ↑ 6,0 6,1 «La Comunidad de Madrid lidera la inversión extranjera en 2017 tras atraer 14.520 millones, la mayor cifra desde 2011». Europa Press, 20-03-2018.
  7. ↑ Pitarch, Sergi «Madrid: un «paraíso fiscal» en España». Levante-EMV, 25-06-2016 [Consulta: 2 abril 2018]. «En España, los problemas financieros que genera el desigual sistema de financiación ha obligado a muchas autonomías a incrementar la presión fiscal en los impuestos transferidos para aumentar sus ingresos. Mientras, regiones beneficiadas por el reparto del Gobierno central apuestan por reducir sus tributos.»
  8. ↑ Lázaro, Teresa «¿Es realmente Madrid un paraíso fiscal?». Voz Pópuli, 22-01-2017 [Consulta: 2 abril 2018].
  9. ↑ Balseiro, Ana «¿Es Madrid un paraíso fiscal dentro de España?». La Voz de Galicia, 19-02-2017 [Consulta: 2 abril 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Economia_de_la_Comunitat_de_Madrid&oldid=28893165»