Ecuba
| Títol original | Ecuba |
|---|---|
| Forma musical | òpera  |
| Compositor | Nicola Antonio Manfroce |
| Llibretista | Jean-Baptiste-Gabriel-Marie de Milcent traduït a l'italià per John Schmidt |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
| Parts | tres |
| Estrena | |
| Estrena | 13 de desembre de 1812 |
| Escenari | Teatro di San Carlo de Nàpols, |
Ecuba és una òpera del compositor italià Nicola Antonio Manfroce. Aquesta fou representada per primer cop al Teatro San Carlo el 13 de desembre de 1812.[1] Suposa l’obra de més entitat del compositor. L’èxit d’Ecuba va ser notable i l’òpera es va seguir representant durant un període de sis mesos. El text fou escrit per Giovanni Schmidt (Livorno 1775 – Nàpols 1825) el qual va traduir i adaptar el llibret original (en francès) de M. Milcent. Schmidt era el llibretista més conegut de Nàpols i és el que, dos anys més tard, treballarà amb Rossini per a Elisabetta, Regina d’Inghilterra. Ecuba serà la última gran obra que compondrà Nicola Antonio Manfroce.[2]
Personatges[modifica]
| Personatge | Veu |
|---|---|
| Priam | Tenor |
| Aquiles | Tenor |
| Ecuba | Soprano |
| Polissena | Soprano |
| Teona | Soprano |
| Antiloco | Tenor |
| Duc grec | Tenor |
Cor: Sacerdots, sèquit de Priam, comandants de l’armada Troiana, sèquit d’Ecuba i de Polissena, Sèquit d’Aquiles, soldats grecs i troians i població de Troia.
L'escena es duu a terme a Troia.[3]
Argument[modifica]
Primer acte[modifica]
Escena 1: L’acció es duu a terme a Troia, assetjada per l’armada grega. La filla del rei Priam i la reina Ecuba, Polissena, li revela a la seva criada, Teona, que està enamorada d’Aquiles, tot i que hagi matat al seu germà, Hector.
Escena 2: Priam anuncia que els grecs proposen la pau a canvi del casament d’Aquiles amb Polissena. Ecuba es nega a acceptar que l’assassí del seu fill es converteixi en un membre de la família però els troians, cansats de la guerra, aproven el pacte. Ecuba s’adona que no pot fer-hi res i fa veure que ho accepta.
Escena 3: Aquiles – a Troia per formar part de la cerimònia d'enterrament d’Hector – declara el seu amor per Polissena i es declara fidel a Priam i Ecuba.
Escena 4: La gent canta oracions per la mort d’Hector.
Segon acte[modifica]
Escena 1: Aquiles i Polissena es declaren el seu amor.
Escena 2: Ecuba entra i li demana a Aquiles que s’uneixi a Priam i als Troians.
Escena 3: Sola amb Polissena, Ecuba li demana que mati a Aquiles durant la boda quan ell estigui desarmat i sense protecció. En veure la reacció de Polissena, Ecuba s’adona que l’amor de la seva filla es vertader i li diu que actuarà per ella mateixa. Tot i això la filla es declara fidel a la mare.
Escena 4: Les criades vesteixen a Polissena, trista i desesperada, pel casament.
Escena 5: Monòleg de Polissena lamentant el seu terrible destí.
Escena 6: Aquilles entra. Per salvar-lo, Polissena li explica que ha canviat d’opinió i que no es vol casar amb ell.
Escena 7: Per intentar salvar la situació, Aquiles demana ajuda a Priam i Ecuba perquè l’ajudin a convèncer Polissena perquè s'hi casi. Ambdós li diuen que l’ajudaran (el rei per aconseguir la pau i la reina per a dur a terme el seu pla mortal). En una situació tràgica i plena d’ambigüitats Polissena és forçada a seguir amb els preparatius del casament.
Tercer acte[modifica]
Escena 1: Durant el casament Priam i Aquiles reafirmen els seus llaços. Polissena torna a intentar parar la boda però l’arribada de Antiloco fa que no pugui aconseguir-ho.
Escena 2: Antiloco anuncia que els grecs estan assaltant la ciutat i estan massacrant a la població. Ecuba i un grup de troians agafen Aquiles i el maten.
Escena 3: Polissena es lamenta de la seva sort adversa.
Escena 4: Tot està perdut: Priam abraça Polissena com a última esperança i Ecuba es penedeix dels seus actes.
Escena 5: Un guerrer grec segresta Polissena per a sacrificar-la a la tomba d’Aquiles. Abandonada, Ecuba s’entrega als grecs explicant-li’s el que ha passat des que són a Troia. Mentrestant, Troia cau mentre els grecs aniquilen a tots els habitants.[2]
Instrumentació[modifica]
La partitura de Nicola A. Manfroce preveu:
- Flauta
- 2 oboes
- 2 clarinets
- 2 fagots
- 2 trompes
- 2 trompetes
- 3 trombons
- Serpentó
- Timbales
- Arpa
- Instruments de corda fregada[4]
Repartiment original[modifica]
| Personatge | Veu | Intèrpret |
|---|---|---|
| Ecuba | Soprano | Marietta Marchesini Maillard |
| Polissena | Soprano | Marianna Borroni |
| Aquiles | Tenor | Manuel García |
| Priam | Tenor | Andrea Nozzari |
| Teona | Soprano | Elisabetta Pinotti |
| Antiloco | Tenor | Raffaele Ferraro |
| Duc grec | Tenor | Gaetano Chizzola[5] |
Discografia[modifica]
BERNART, Massimo de (1990). Ecuba. [Enregistrament sonor]. Itàlia: Bongiovanni.
Referències[modifica]
- ↑ NERI, Carmelo (2010). Vita e opere di Nicola Antonio Manfroce. [en línia]. Itàlia: Calabria Sconosciuta [26 de desembre de 2017]. Disponible a: http://nicolaantoniomanfr.wixsite.com/manfroce/biografia-prova
- ↑ 2,0 2,1 BATTAGLIA, Fernando (1990). Nicola Manfroce e l’Ecuba. Bologna: Bongiovanni.
- ↑ ROSSINI, Paolo (2008). Dizionario dell’opera 2008. Milà: Baldini Castoldi Dalai.
- ↑ GIANNETTA, Domenico (2013). L’Ecuba di Nicola Antonio Manfroce: analisi critica del manoscritto. Palmi.
- ↑ NICOLL, Allardyce (1930). History Of Early Nineteenth Century Drama 1800 1850 Vol II. Cambridge: At The University Press.