Edifici Banca Catalana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'oficines  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | les Corts (Barcelonès) | |||
| Localització | Avinguda Diagonal, 662-664 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 42636 | |||
.jpg)
L'Edifici Banca Catalana està situat a l'avinguda Diagonal cantonada amb la Gran Via de Carles III de Barcelona i està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Història[modifica]
Va ser projectat el 1979 pels arquitectes Enric Tous i Josep Maria Fargas edificat el 1979 inicialment com a seu del Banc Industrial de Catalunya,[1] després Banca Catalana i Banco Bilbao Vizcaya Argentaria. El 2001 va ser adquirit pel Grupo Planeta.[2]
El 2018 va ser adquirit pel fons voltor Blackstone, que el va reformar i el va rebatejar com a D Garden 662.[3]
Descripció[modifica]
Consisteix en tres torres de plantes octogonales i orgàniques recobertes totalment de vegetació que penja de jardineres contínues. El més sorprenent d'aquest edifici és el disseny de l'enjardinament vertical, obra de Jordi Aguilà amb un complex sistema d'irrigació. Els tres mòduls s'uneixen en forma de triangle amb un edifici també octogonal més baix precedint l'entrada.[1]
L'obra va tenir un gran impacte per la seva situació i per les dimensions del projecte entre els barcelonins i va trencar fortament amb l'arquitectura dominant d'aquell moment.[1] Entre els anys 1960 i 1970, els arquitectes Tous i Fargas incorporaren a les seves obres característiques de l'arquitectura japonesa i nord-americana, l'ús de nous materials i noves tecnologies allunyant-se, així, de l'arquitectura espanyola dominant de l'època.[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Edifici Banca Catalana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Planeta compra la sede del BBVA en Diagonal por 16.000 millones para ubicar su sede central». El País, 01-12-2001-12-01.
- ↑ «Edifici Banca Catalana (D Garden 662)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici Banca Catalana |
- «Edifici Banca Catalana (D Garden 662)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.