El Puig de Rialb

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Puig de Rialb
Imatge

Localització
Map
 42° 03′ 11″ N, 1° 11′ 11″ E / 42.05306°N,1.18639°E / 42.05306; 1.18639
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaNoguera
Municipila Baronia de Rialb Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població8 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud645 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Festa patronalPrimer diumenge d'octubre

El Puig de Rialb és un nucli de població del municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Descripció i situació[modifica]

Aquesta contrada comprèn les muntanyes i torrents de l'esquerra del riu Rialb, quasi al mateix paral·lel de Sant Martí, quelcom al nord. Forma un triangle que té a ponent el riu Rialb, a nord les muntanyes de Gavarra, a llevant el torrent de Vilarrúbia o de Gavarra i el terme de Pallerols. S'hi accedeix per una pista asfaltada derivada de la carretera comarcal C-1412b, que uneix Ponts amb els Pallars, en el punt quilomètric 15,250 a l'altura de la Collada de la Santa. Aquest camí asfaltat segueix el traçat del Rialb i passats dos-cents metres des del Molí Nou travessa un pont sobre el mateix riu i inicia un camí carreter de pendent pronunciat fins al Puig. Altres rutes per arribar-hi són des del camí de Gavarra o des del camí que surt des de Pallerols i passa prop de la Masia Confòs. Antigament aquest camins foren transitats per ramats de bestiar, traginers, trementinaires, contrabandistes, entre d'altres; actualment són part del GR 1 al seu pas per Catalunya, un sender de gran recorregut que travessa tot el prepirineu català.[1]

Toponímia i història[modifica]

El topònim estrictament del Puig apareix tardanament en la documentació, almenys que sigui aplicat a la parròquia de Sant Andreu; es troba des del segle xv. Un document citat de 1033 sembla que es refereix a Sant Andreu del Puig, d'aquesta zona del Rialb, en el qual el comte de Pallars retorna al bisbe Ermengol béns que s'havia apropiat indegudament, i cita la tercera part dels delmes de la parròquia de Sant Esteve, que podria ser la de Pallerols i la de Sancto Andrea de ipso Puio.

Al final del període estudiat tot el Rialb Sobirà formava una parròquia, que era la de Sant Martí de Taravall, que tenia per sufragànies Sant Cristòfol i Sant Andreu del Puig. Tot i que aquesta zona del Rialb Sobirà tenia força població, l'economia eclesiàstica era pobra; en la dècima de l'any 1279 no consta que pagués res, fora de Sant Cristòfol i Pallerols; en la dècima de 1391, la taxa del Rialb Sobirà era de 10 sous en un termini; la de Sant Cristòfol era d'11 sous, i la del Rialb Jussà era de 23 sous.

El pas de l'església de Sant Andreu del Puig a parròquia fou durant el pontificat del bisbe Andreu Capella, puix que el 1574, la de Sant Andreu encara era sufragània de Sant Martí. Pel que fa al domini feudal de la zona, com en la resta del Rialb Sobirà era del senyors del castell de Taravall, que foren els Caboet, el capítol d'Urgell i altres, com els Peramola. El poble fou residència del rector fins al 1936.[1]

Llocs d'interès[modifica]

Festa local[modifica]

  • Aplec de la Mare de Déu de la Pluja: és la Festa Major i se celebra el primer diumenge d'octubre.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bach i Riu, Antoni; Gabriel i Forn, Manel. La Baronia de Rialb: un esbós històric. Diputació de Lleida, 1995 (Viles i Ciutats; 24). ISBN 84-87029-70-1. 
  2. Taula dels arbres monumentals de Catalunya,Departament de Medi Ambient

Bibliografia[modifica]

  • REIXACH, Jaume i GARCIA, Xavier. "Pantà de Rialb: elegia pel Mig Segre", a Llibre de butxaca, 136. Barcelona, Editorial Pòrtic, 1986. ISBN 978-84-7306-271-8
  • BERNAUS I MARQUÉS, Amat. "Arxiu Fotogràfic de La Baronia de Rialb (1994-1996)". La Baronia de Rialb: Ajuntament de La Baronia de Rialb, 2007.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Puig de Rialb