Elena Alberti Nulli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 setembre 1926  (97 anys)Brescia (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | docent, escriptora |
| Gènere | Poesia |
Elena Alberti Nulli (Brescia, 10 de setembre de 1926) és una poetessa llombarda en dialecte brescià.[1]
Treballà com a professora de literatura italiana i escrigué en alguns llibre sobre didàctica així com col·laborà en diaris i revistes (Madre, La Voce del Popolo).[1] També participà durant diversos anys en programes de ràdio de l'emissora Radio Voce, dedicada a la tradició i la poesia bresciana. Resideix a la localitat llombarda de Monticelli Brusati, situada a la comarca vitivinícola de Franciacorta.[2] A les deu de la nit del 4 de març de 2020, quan vivia sola amb noranta-tres anys, fou assaltada i lligada de mans i peus per tres lladres que entraren al seu domicili per a robar i li prengueren diners i joies.[2]
Obres[modifica]
El conjunt de les seves obres poètiques són:[1]
- I scarabòcc del temp
- Pignàta che bói, 1981
- Gesù" (recital portat a escena per Francesco Braghini i Vittorio Soregaroli), 1993
- La Lüna sui Rónch, 1995
- Stèla de rùer, 1998
- Seré de nòt, 2003
- El pomgranàt, 2012
L'any 2001 va publicar en italià el llibre Metà cielo-metà erba, una història de les tradicions vinculades a l'inici del moviment artístic del Novecento.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Elena Alberti Nulli» (en italià). Castelveder.it. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Monticelli, poetessa Elena Alberti Nulli rapinata e legata in casa» (en italià). QuiBrescia.it, 06-03-2020. [Consulta: 19 gener 2021].