Emma La Grua
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1831 Palerm (Sicília) |
| Mort | Després de 1865 valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
Emma La Grua, de vegades també Lagrua[1] (Palerm, 1831 - després de 1865) fou una soprano italiana.[1]
Va començar la carrera com a soprano de coloratura[2] als vint anys,[3] i en deu anys va adquirir una reputació unànimement reconeguda.[3] El 1850 va formar part de la companyia d'òpera de la cort de Dresden, moment en què Giacomo Meyerbeer la va sentir en una festa privada cantar el romanç d'Alice de Robert le diable7e, amb una bella veu de soprano completa i li va dir que seria un excel·lent soprano dramàtica.[4] En una carta datada el 30 de maig de 1852, Meyerbeer va escriure sobre ella: "La Sra Lagrua va obtenir a Dresden èxits en els rols de Sant Valentine[5] i Alice.[1] El 1852, va crear el paper d'Irene a Le Juif errant de Jacques Fromental Halévy de l'Òpera de París.[4]
El 1857, va cantar a Buenos Aires per l'obertura del primer Teatre Colón[6] Va cantar a Itàlia, Amèrica del Sud, París, Barcelona, Viena, on un periodista la declarà "la millor actriu d'Europa", i mentre actuava amb la companyia del Teatre Imperial, en el moment en què Giuseppe Verdi es trobava a Sant Petersburg el desembre de 1861 per a la creació de La forza del destino, en què ella havia de cantar el paper de Leonora. Es va posar malalta, i en no poder assegurar l'estrena de l'òpera per cap altra cantant, es va haver de posposar. El paper finalment va ser creat per Caroline Barbot en la següent temporada.[3]
La data de la seva mort no està ben documentada. Només una nota en l'edició de la correspondència de Meyrerbeer diu que s'hauria produït després de 1865.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emma La Grua |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (alemany) Giacomo Meyerbeer Briefwechsel und Tagebücher, Sabine Henze-Döhring (Herausgegeben und kommentiert), Walter de Gruyter, 1999, 1073 p. ISBN 3-11-014244-9 (Vegeu en línia p. 879)
- ↑ Roland Mancini « La forza del destino », p. 880 in Jean Cabourg (dir.) Guide des opéras de Verdi, Fayard, collection Les indispensables de la musique, Paris, 1990, 1283 p. ISBN 2-213-02409-X
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Mary Jane Phillips-Matz, Giuseppe Verdi, pp. 524-525, Fayard, Paris, 1996, 1031 p. ISBN 2-213-59659-X
- ↑ 4,0 4,1 (anglès) The Diaries of Giacomo Meyerbeer Volume 3 1850-1856, Robert Ignatius Le Tellier (trad., éd. et notes), Fairleigh Dickinson Univ Press, 2002, 488 p. ISBN 9780838638446 (Vegeu en línia)
- ↑ De Les Huguenots
- ↑ (anglès) « Arrival of the Italian Singers (A history of opera in Buenos Aires, part II) » (Llegiu en línia) Arxivat 2014-03-23 a Wayback Machine.