Entitat col·lectiva de població

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Entitat col·lectiva de població (ECP) és una agrupació d'entitats singulars de població amb personalitat pròpia i un origen marcadament històric. És, per tant, una unitat intermèdia entre el municipi i l'entitat singular de població que existeix en algunes regions d'Espanya. En concret, les províncies espanyoles en les quals existeixen entitats col·lectives són:[1] Àlaba, Almeria, Astúries, Burgos, Cantàbria, La Corunya, Girona, Lleó, Lugo, Múrcia, Navarra, Ourense, Pontevedra i Biscaia.

Aquestes entitats reben tradicionalment diferents denominacions segons les regions, tals com parròquia en Astúries i Galícia, diputació o pedania en zones de Múrcia i Almeria, hermandad, concejo, etc.

En el cas de Catalunya, només hi ha 4 municipis amb entitats col·lectives de població, que són precisament antics municipis poc poblats que es van fusionar al darrer terç del segle XX (o en el cas de Sant Salvador de Bianya, agregar):[2][3]

L'IDESCAT i l'INE assignen codis de 13/11 dígits a les ECP.

Referències[modifica]

  1. Glossari del cens de 2001 en INE
  2. Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8. 
  3. Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia utilitzada[modifica]

  • Rodríguez Muñoz, Javier (Dir.). Diccionario Geográfico de Asturias: Ciudades, Villas y Pueblos. Oviedo: Editorial Prensa Asturiana, S.A./La Nueva España, 2000. 
  • Sociedad asturiana de estudios económicos e industriales, sadei. «Definiciones», 2007.