Enzo de Muro Lomanto
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 abril 1902  Canosa di Puglia (Itàlia) |
| Mort | 15 febrer 1952 (49 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Causa de mort | Malaltia |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
| Participà en | |
Cycle Rossini (en)  | |
| Il Barbiere di Siviglia – Almaviva, o sia l’inutile precauzione (en) |
|
| Família | |
| Cònjuge | Toti Dal Monte (1928–1932) |
| Fills | Marina Dolfin |
| Parents | Massimo Rinaldi (net) Antonella Rinaldi (neta) |
 | |
Enzo de Muro Lomanto (11 d'abril de 1902, Canosa di Puglia – 15 de febrer de 1952, Nàpols) fou un tenor italià.
Nascut Vincenzo De Muro, va estudiar a Nàpols, afegint "Lomanto" al seu nom per evitar confusió amb un altre tenor, Bernardo De Muro. Va fer el seu debut a Catanzaro, com a Alfredo, el 1925. Poc després, va aparèixer al San Carlo de Nàpols, com a Cavaradossi. Va fer el seu debut a La Scala el 1928 com a Tonio. Hi va cantar fins al 1943. També va aparèixer a l'Opéra de París el 1936, com a Duca di Mantua, i al Maggio Musicale Fiorentino de Florència, a Els Contes de Hoffmann, el 1938. També va participar en la creació de Il re, de Giordano, a La Scala, el 1929. Va cantar diverses temporades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Es va casar amb la soprano Toti Dal Monte a Sydney, Austràlia, durant una gira operística del 1928. La festa del casament va crear titulars internacionals quan va fer el Salutació feixista a les escales de la Catedral de Santa Maria .[1] Va morir el 1952, als 49 anys a Nàpols per causes desconegudes.
Fonts[modifica]
- Le guide de l'opéra, les indispensables de la musique, R. Mancini & J-J. Rouvereux, Fayard, 1986, ISBN 2-213-01563-5
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Enzo de Muro Lomanto biografia a Òpera Vivrà