Epididimita
 Epididimita | |
|---|---|
 Epididimita de la pedrera Poudrette (Mont Saint-Hilaire, Quebec, Canadà) | |
| Fórmula química | Na₂Be₂Si₆O15·H₂O |
| Epònim | epi- (en)  i bessó  |
| Localitat tipus | pegmatita Narssârssuk, Altiplà Narsaarsuk, Igaliku, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > Inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DG.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DG.55 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/G.04 |
| Dana | 66.3.1.4 |
| Heys | 14.3.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,7334(4) Å; b = 13,6298(5) Å; c = 7,3467(3) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolor |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,544 nβ = 1,544 nγ = 1,546 |
| Birefringència | δ = 0,002 |
| Angle 2V | mesurat: 22° |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Al, Fe, Mg, Ca, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1893 |
| Símbol | Edd |
| Referències | [1] |
L'epididimita és un mineral de la classe dels silicats. El seu nom prové del grec del grec επι (epi, a prop), i δίδνμος (didimos, bessó) referint-se a la relació dimòrfica amb l'eudidimita.[1]
Característiques[modifica]
L'epididimita és un inosilicat de fórmula química Na₂Be₂Si₆O15·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls pseudohexagonals, tabulars en {001}, també allargats al llarg de [010], de fins a 6 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epididimita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.
Formació i jaciments[modifica]
L'epididimita és un mineral de fase tardana que es forma en pegmatites de nefelina i sienita.[2] Va ser descoberta a la pegmatita Narssârssuk, a l'altiplà homònim, (Igaliku, Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita al Canadà, Dinamarca, els Estats Units, Malaui, Noruega, Portugal, Rússia i el Tajikistan.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, egirina, eudialita, elpidita, neptunita, tugtupita, leucofanita, natrolita i analcima.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Epididymite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Epididymite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 1r juliol 2018].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epididimita |