Epistilbita
 Epistilbita | |
|---|---|
 Epistilbita provinent del districte de Jalgaon, Maharashtra, Índia | |
| Fórmula química | CaAl₂Si₆O16·5H₂O |
| Epònim | estilbita i epi- (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats > zeolites |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.GD.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GD.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.22 |
| Dana | 77.1.6.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics; esferulític, agregats |
| Estructura cristal·lina | a = 9.08Å, b = 17.74Å, c = 10.25Å, β = 124.5° |
| Color | blanc, groguenc, vermellós, marronós |
| Macles | sempre en {100} |
| Exfoliació | {010} perfecta |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,2 a 2,3 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.502 nβ = 1.510 nγ = 1.512 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Angle 2V | mesurat: 44°, calculat: 52° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997 s.p. |
| Símbol | Estb |
| Referències | [1] |
L'epistilbita és un mineral de la classe dels silicats, del grup de les zeolites. Va ser descoberta el 1826, i rep el seu nom del grec epi (proper) i del mineral estilbita.
Característiques[modifica]
L'epistilbita és una zeolita, un silicat de calci, amb fórmula CaAl₂Si₆O16·5H₂O, que pot contenir impureses de ferro, magnesi, sodi i potassi. És un mineral dimorf de la goosecreekita. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls prismàtics. També s'hi pot trobar en hàbit esferulític o formant agregats. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4, la mateixa que la fluorita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epistilbita pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaita, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en cavitats en els basalts i gneises. Sol trobar-se associada a altres zeolites i quars.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epistilbita |
- ↑ «Epistilbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].
- ↑ «Epistilbite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 18 febrer 2015].