Ertixiïta
 Ertixiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₂Si₄O9 |
| Epònim | Irtix |
| Localitat tipus | pegmatita de Koktokay No. 3 (Altay No. 3 pegmatite), mina Altay, Comtat de Fuyun (Koktokay Co.), Prefectura d'Aletai, Prefectura autònoma d'Ili Kazakh, Xinjiang, Xina |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.HA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.HA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.12 |
| Dana | 78.7.3.1 |
| Heys | 14.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Duresa | 5,8 a 6,5 |
| Impureses comunes | Al, Fe, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-042 |
| Any d'aprovació | 1985 |
| Símbol | Ert |
| Referències | [1][2] |
L'ertixiïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del riu Irtysh (en Xinjiang Ertix) el qual passa per la vall de la localitat tipus.
Característiques[modifica]
L'ertixiïta és un silicat de fórmula química Na₂Si₄O9. Cristal·litza en el sistema cúbic. Es troba en forma de cristalls granulars, de fins a 0,5 mil·límetres. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,8 i 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ertixiïta pertany a «09.HA - Silicats sense classificar, amb alcalins i elements terra-alcalins» juntament amb els següents minerals: kenyaïta, wawayandaïta, magbasita, afanasyevaïta, igumnovita, rudenkoïta, foshallasita, nagelschmidtita, caryocroïta, juanita, tacharanita, oyelita, denisovita i tiettaïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1985 a les pegmatites de Koktokay, al comtat de Fuyun, a la prefectura autònoma d'Ili Kazakh (Xinjiang, Xina), l'únic indret on ha estat trobada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: topazi, albita, moscovita, quars, apatita i granat.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ertixiïta |