Escrito en el agua
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Marcos Loayza  |
| Protagonistes | |
| Producció | José Antonio Ciancaglini |
| Guió | Marcos Loayza |
| Música | Oscar García |
| Dissenyador de so | Enrique Bellande |
| Fotografia | Willi Behnisch |
| Muntatge | Nelson Rodríguez |
| Vestuari | Magalí Izaguirre |
| Maquillatge | Selva Chomnalez |
| Productora | Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 1998 |
| Durada | 85 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
     | |
Escrito en el agua és una pel·lícula de l'Argentina filmada en colors dirigida per Marcos Loayza sobre el seu propi guió segons el llibre de José Antonio Ciancaglini i Graciela Torre Nilsson que es va estrenar el 18 de setembre de 1998 i que va tenir com a actors principals a Jorge Marrale, Mariano Bertolini, Marcos Woinsky, Luciana González Costa i Noemí Frenkel.
Sinopsi[modifica]
Quan viatja a visitar al seu avi a un poble provincià, un adolescent que viu a Buenos Aires amb la seva família, amb pocs amics i apassionat amb la computadora i Internet, es produeix la seva despertar a l'amor i el descobriment de mentides encobertes.
Repartiment[modifica]
- Jorge Marrale com Marcelo
- Mariano Bertolini com Manuel
- Noemí Frenkel com Cecilia
- Luciana González Costa com Clara
- Julieta Midnik com Mariana
- Daniel Digiulio com Montoya
- Francisco Cocuzza com a Pescador
- Marcos Woinski com a Avi
- Matilde Ugalde Lovecky com a Secretària
Comentaris[modifica]
Martín Pérez en Página 12 va escriure:
| « | «…tan transparent, ingenu i sincer com la cara del seu jove protagonista…Loaysa construeix el seu film d'iniciació en veu baixa, sense respostes ni estridències.»[1] | » |
Quintín a El Amante del Cine va escriure:
| « | «En intentar (Loayza) concebre els seus personatges com a universals els va acabar allotjant en uns llimbs de la classe mitjana, on fins i tot les baixeses ocasionals tenen una base noble. No va veure, o no va voler veure que fa un temps que aquest somni va ser aixafat per una ferocitat de la qual ell mateix va ser testimoni.»[1] | » |
Manrupe i Portela escriuen:
| « | «Intent d'exploració de l'univers juvenil que per moments pot arribar a tenir interès, però finalment cau en el tedi. La caracterització de Woinski com a avi espanyol és inexplicable.»[1] | » |
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Manrupe i Portela, 2003, p. 82-83.
Referències[modifica]
- Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003.