Escut d'Alcoi

Escut d'Alcoi
	; Escut oficial d'Alcoi.
Detalls
Tipus	Escut d'armes
Adoptat per	Alcoi
Establert/; rehabilitat	10 juliol 2001
Esmalts	Natural, sable, or i gules
Càrregues
	Mont, domus, bandera, creueta, mig vol, Senyal Reial, corona i riu
Altres detalls
Estat	Espanya

L'escut d'Alcoi és un símbol oficial representatiu d'Alcoi, municipi del País Valencià i capital de la comarca de l'Alcoià. Té el següent blasonament:

«

Escut ovalat. Sobre un grup de muntanyes del seu color, dues torres unides per un llenç de muralla, també del seu color, maçonades i aclarides de sable, que porten a sobre dues banderes d'Espanya carregades amb el lema Fides. Sobre la muralla una creu plana de gules, i a sobre dues ales entre les quals trobem un escussó losanjat d'or amb quatre pals de gules, timbrat de corona reial oberta. Al peu de les torres, dos rius que s'uneixen a la punta de l'escut.^[1]

»

Història[modifica]

L'escut de la ciutat d'Alcoi va ser rehabilitat per resolució del conseller de Justícia i Administracions Públiques de 10 de juliol de 2001, publicada en el DOGV núm. 4077 de 3 de setembre de 2001.^[2]

Es tracta de l'escut tradicional, que inclou una representació ideal de la ciutat, a la confluència dels barrancs del Barxell o riu Riquer i del Molinar, on formen el riu d'Alcoi o Serpis. La localitat va sorgir com un conjunt d'alqueries musulmanes dependents de la fortificació del Castellar; fou reconquerida per Jaume I el 1244 i incorporada a la Corona el 1447 per Alfons IV: per això l'escut incorpora les armes reials coronades. La Creu de Sant Jordi al·ludeix al patró de la població, i les ales són segurament un senyal parlant referent al començament del nom de la ciutat; ara bé, aquesta afirmació no està gaire clara, ja que a l'escut de Cabdet, per exemple, es poden veure les mateixes ales. La tradició atorga les ales al ràpid auxili prestat pels alcoians a Jaume I en el setge de Xixona.^[3]

L'actual escut amb la incorporació de les banderes d'Espanya data de 28 de febrer de 1844 en època d'Isabel II; aquestes banderes porten la llegenda Fides pel suport atorgat per la ciutat a la monarca. Pràcticament es pot dir que l'escut actual d'Alcoi és una versió que refon els dos escuts que apareixen a la Célebre centuria editada l'any 1672.^[4]

Imatges[modifica]

Façana de l'Ajuntament d'Alcoi.
Sortida d'emergència de la Llotja Sant Jordi.
Escut d'Alcoi mutilat (tots els símbols reials han sigut eliminats) a l'antiga casa de la vila, avui Museu Arqueològic.
Escut a l'església de Santa Maria d'Alcoi, reconstruïda en 1954.
Segell d'Alcoi, anterior a 1876, que es conserva a l'AHN.^[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

↑ Generalitat Valenciana. Escuts i banderes dels municipis de la Comunitat Valenciana (pdf), 2003, p. 40 [Consulta: 12 setembre 2015].
↑ «Resolució de 10 de juliol de 2001, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, per la qual es rehabilita l'escut de l'Ajuntament d'Alcoi (Alacant)» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 4.077, 03-09-2001, pàg. 19.719 [Consulta: 14 abril 2016].
↑ Tormo Colomina, Josep. L'escut heràldic municipal. Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics, 2006, p. 18 (Història d'Alcoi). ISBN 84-89136-50-5.
↑ Blay Meseguer, Francesc X. Les històries d'Alcoi o història de la Història" (il·lustració). Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics, 2006, p. 47 (Història d'Alcoi). ISBN 84-89136-50-5.
↑ Arxiu Històric Nacional. «Sellos del Ayuntamiento de Alcoy, Alicante (Colección de sellos en tinta)». PARES-Portal de Archivos Españoles. [Consulta: 22 juliol 2016]. Hi apareix un text en castellà de 1876 signat per l'alcalde, en Francisco Moltó, que diu: «Desde el siglo XIII hasta el año 1845 usó Alcoy siempre su antiguo escudo de armas cuya descripción con las variaciones posteriormente hechas en el mismo, es como sigue: Las dos torres unidas por una muralla antigua con su puerta simbolizan el valor con que Alcoy defendió las suyas en el asalto intentado por Alazdrach, célebre general moro, en 1276. Encima se vé la cruz roja de San Jorge, patron de los Catalanes y Aragoneses, la misma que tenian por sello ó blason los Condes de Barcelona. El escudete de forma losange que se ve sobre la cruz es el de Aragon, con sus cuatro barras de gules, puestas en palo sobre campo de oro. Colocadas entre la cruz y el escudete hay dos alas cuyas puntas miran á ambos lados del escudo. En Heráldica las alas significan haber volado ó acudido con presteza nada comun á la ejecucion de una noble empresa bajo tal concepto, pues, las mandó agregar D. Jaime 1º. al escudo de esta villa en 1274. La corona que ocupa el jefe del escudo no es Real como generalmente se cree, pues carece de diademas; tampoco se refiere á los Condes de Barcelona, que la usan realzada de perlas solamente, pero se puede asegurar que fué añadida á nuestros blasones por el primer señor que tuvo Alcoy, el Almirante Roger de Lauria, el cual podia usar de la corona de duque modificada. El distintivo de localidad adoptado para nuestro escudo fué: dos rios que, naciendo de los lados del escudo, viene á reunirse en la puerta del mismo delante de la puerta de la muralla. Se refiere a los rios Barchell y Molinar que confluyen en el estremo bajo y mas antiguo de Alcoy, enfrente de la primera torre ó castillo que se levantó al fundar esta poblacion. El lema Fides que se lee en dos banderas españolas colocadas sobre las dos torres, es el último blason ganado por los Alcoyanos y con el cual quiso S. M. la Reina Doña Isabel 2ª, recompensar la lealtad y valor con que estos vecinos y moradores sostuvieron la causa del Trono en 1º de febrero de 1844. Expidió su Real Cédula en 20 de Marzo de 1845, según Decreto del 28 de febrero del año anterior, en la que, además de este título de Leal, concedió á Alcoy el nombre de Ciudad. Alcoy 1º. de Noviembre de 1876. Al Alcalde. Francisco Moltó i Valor».

[Generalitat2003-1] Generalitat Valenciana. Escuts i banderes dels municipis de la Comunitat Valenciana (pdf), 2003, p. 40 [Consulta: 12 setembre 2015].

[DOGV2001-2] «Resolució de 10 de juliol de 2001, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, per la qual es rehabilita l'escut de l'Ajuntament d'Alcoi (Alacant)» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 4.077, 03-09-2001, pàg. 19.719 [Consulta: 14 abril 2016].

[Tormo2006-3] Tormo Colomina, Josep. L'escut heràldic municipal. Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics, 2006, p. 18 (Història d'Alcoi). ISBN 84-89136-50-5.

[Blay2006-4] Blay Meseguer, Francesc X. Les històries d'Alcoi o història de la Història" (il·lustració). Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics, 2006, p. 47 (Història d'Alcoi). ISBN 84-89136-50-5.

[AHN1876-5] Arxiu Històric Nacional. «Sellos del Ayuntamiento de Alcoy, Alicante (Colección de sellos en tinta)». PARES-Portal de Archivos Españoles. [Consulta: 22 juliol 2016]. Hi apareix un text en castellà de 1876 signat per l'alcalde, en Francisco Moltó, que diu: «Desde el siglo XIII hasta el año 1845 usó Alcoy siempre su antiguo escudo de armas cuya descripción con las variaciones posteriormente hechas en el mismo, es como sigue: Las dos torres unidas por una muralla antigua con su puerta simbolizan el valor con que Alcoy defendió las suyas en el asalto intentado por Alazdrach, célebre general moro, en 1276. Encima se vé la cruz roja de San Jorge, patron de los Catalanes y Aragoneses, la misma que tenian por sello ó blason los Condes de Barcelona. El escudete de forma losange que se ve sobre la cruz es el de Aragon, con sus cuatro barras de gules, puestas en palo sobre campo de oro. Colocadas entre la cruz y el escudete hay dos alas cuyas puntas miran á ambos lados del escudo. En Heráldica las alas significan haber volado ó acudido con presteza nada comun á la ejecucion de una noble empresa bajo tal concepto, pues, las mandó agregar D. Jaime 1º. al escudo de esta villa en 1274. La corona que ocupa el jefe del escudo no es Real como generalmente se cree, pues carece de diademas; tampoco se refiere á los Condes de Barcelona, que la usan realzada de perlas solamente, pero se puede asegurar que fué añadida á nuestros blasones por el primer señor que tuvo Alcoy, el Almirante Roger de Lauria, el cual podia usar de la corona de duque modificada. El distintivo de localidad adoptado para nuestro escudo fué: dos rios que, naciendo de los lados del escudo, viene á reunirse en la puerta del mismo delante de la puerta de la muralla. Se refiere a los rios Barchell y Molinar que confluyen en el estremo bajo y mas antiguo de Alcoy, enfrente de la primera torre ó castillo que se levantó al fundar esta poblacion. El lema Fides que se lee en dos banderas españolas colocadas sobre las dos torres, es el último blason ganado por los Alcoyanos y con el cual quiso S. M. la Reina Doña Isabel 2ª, recompensar la lealtad y valor con que estos vecinos y moradores sostuvieron la causa del Trono en 1º de febrero de 1844. Expidió su Real Cédula en 20 de Marzo de 1845, según Decreto del 28 de febrero del año anterior, en la que, además de este título de Leal, concedió á Alcoy el nombre de Ciudad. Alcoy 1º. de Noviembre de 1876. Al Alcalde. Francisco Moltó i Valor».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]