Església de les Llars Mundet
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Arquitecte | Manuel Baldrich i Tibau | |||
| Construcció | 1954-57 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Darreres tendències | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona, Horta-Guinardó (Barcelonès) i Montbau (Barcelonès) | |||
| Localització | Campus Mundet, Pg. Vall d'Hebron, 149-169 | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 42477 | |||
-08019-2845.jpg)
L'Església de les Llars Mundet és una obra de les darreres tendències de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
Aquesta església es troba dins del recinte de les Llars Anna Gironella de Mundet, al barri de Montbau. És de planta de creu llatina amb una torre campanar exempta.[1]
La façana principal és d'obra vista. No hi ha cap finestra o rosassa i tot l'espai està ocupat pel gran baix relleu "El Salvador de la humanitat dolençosa", obra d'Eudald Serra. A la part baixa un porxo de formigó recolzat sobre columnes de ferro aixopluga la porta principal de vidre i fusta. La façana es corona amb una forma triangular, que ressegueix el perfil de la coberta a dues aigües, i una creu blanca al vèrtex.[1]
L'interior és d'una sola nau, amb una llum de 20 metres, amb el sostre a dues vessants, transsepte i absis poligonal. Als peus hi ha un cor amb orgue. Recollint la tradició gòtica, als murs s'obren finestrals que omplen de llum i color l'interior, però aquí el concepte es porta a l'extrem i els murs s'obren de dalt a baix per uns grans vitralls rectangulars que doten d'un ritme sistemàtic a la nau. En aquests vitralls en general hi ha una voluntat de geometrisme i de barreja de colors. Els de l'esquerre, segons s'entra a l'església, són obra de Jordi Domenech i al·ludeixen a les obres de misericòrdia espiritual. Els del costat dret fan referència a les obres de la misericòrdia corporals i a Sant Joaquim, Sant Antoni de Padua i Sant Joan Bosco; són obra de Joan Vila Grau i en elles va fer ús a la tècnica del grattage (traços que es fan amb polsim de ferro o coure sobre el vidre) gràcies al qual s'aconsegueixen diferents textures. Per últim, Will Faber va fer les tres vidrieres del presbiteri dedicades a les Virtuts Teologals (Fe, Esperança i Caritat) i les del creuer que representen les Virtuts Cardinals (Prudència, Justícia, Fortalesa i Temperança); aquestes estilísticament s'apropen a l'Informalisme.[1]
L'absis està presidit per una gran escultura de la Puríssima en alabastre, obra de Joan Rebull, i el mur va ser pintat per Joan Josep Tharrades amb unes taques verdoses i blaves que remeten al fons marí; per aquesta pintura, que és pur cromatisme dins l'abstracció, se'l va qualificar de tachisme. L'altar major, obra de Josep Maria Subirachs, és una gran bloc de pedra on es representa el Sant Sopar amb dotze calzes que representen els apòstols, onze estan drets i un tombat en referència a Judes. Darrere l'altar hi ha un Crist crucificat de ferro forjat que també és obra de Subirachs. D'aquest autor també són els ambons, un crucifix del creuer, la pica baptismal i les torxes.[1]
A l'exterior la torre campanar és de planta rectangular i fa 45 metres d'alçada. És d'obra vista i s'obren petites obertures rectangulars fins a arribar a la part superior on hi ha unes grans obertures rectangulars. Sota aquests finestrals hi ha un rellotge a la cara frontal. El sostre és pla i es corona amb una creu de ferro.[1]
Història[modifica]
L'any 1927, la Diputació de Barcelona havia iniciat en aquests terrenys la construcció d'un edifici que havia de substituir les dependències de la Casa de la Caritat del Raval, però les obres van quedar inacabades. L'any 1954, l'empresari empordanès establert a Mèxic, Artur Mundet, es va fer ressò d'una demanada que havia realitzat el president de la Diputació i va donar quaranta milions de pessetes per fer el conjunt residencial i assistencial. El 14 d'octubre de 1957, el general Franco va inaugurar el recinte amb un conjunt d'edificis moderns i ben preparats destinats a l'atenció d'orfes, ancians, necessitats i malalts, entre els quals es trobava l'església de les Llars Mundet.[1]
Manuel Baldrich, l'arquitecte, s'inspirà per fer l'església en models de l'arquitectura nòrdica, especialment Alvar Aalto, i per decorar el temple cridà a un grup d'artistes actuals en aquells moment: Josep Maria Subirachs, Eudald Serra, Joan Josep Tharrats, Jordi Domènech, Joan Vila Grau i Will Faber.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de les Llars Mundet |
- «Església de les Llars Mundet». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.