Esquece Monelos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEsquece Monelos
Fitxa
DireccióÁngeles Huerta González Modifica el valor a Wikidata
ProduccióDanga Danga Audiovisuais, SLNE
GuióÁngeles Huerta González Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSergio Pena
Dissenyador de soManuel Maneiro
FotografiaJaime Pérez
MuntatgeSandra Sánchez Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDanga Danga Audiovisuais, SLNE
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 octubre 2017 Modifica el valor a Wikidata
Durada75 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalgallec Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació9.253,6 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt7766122 Letterboxd: esquece-monelos TMDB.org: 430761 Modifica el valor a Wikidata

Esquece Monelos és una pel·lícula de gènere documental dirigida per la guionista Ángeles Huerta. La pel·lícula utilitza com a metàfora el riu de Monelos, a la Corunya, per tractar per tractar l’oblit de llocs i de la seva gent a causa del creixement urbà. La seva preestrena va tenir lloc el 14 de desembre de 2016 al Teatro Rosalía de Castro de la Corunya, esgotant totes les invitacions.[1] Va arribar als cinemes el 20 d'octubre de 2017 i va arribar a més de 1.500 espectadors segons l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals.[2] A més, l'obra s'ha projectat en diversos festivals i esdeveniments cinematogràfics com el Play-Doc International Film Festival de Tui,[3] convertint-se en el documental gallec més guardonat de l'any.

Argument[modifica]

El riu Monelos és on les bugaderes d'Oza es van rentar la roba fins a la dècada de 1970. Es va formar per l'agrupació de les rieres d'Eirís, Elviña, Castro, Ponte da Pedra, Martinete, Pastoriza, Morás i San Cristovo. Per motius de salubritat, a principis del segle xix es va ordenar la desviació del riu i a partir del 1965 va començar la seva canalització per enterrar-lo sota els carrers de la ciutat.[4]

El riu serveix de fil conductor per fer un exercici de memòria col·lectiva i individual sobre l'expansió de la ciutat a través del testimoni dels seus habitants. El resultat és un documental coral que inclou personatges polítics de finals del franquisme fins a membres de la comunitat gitana que van haver de traslladar-se a altres barris de la ciutat. Una crònica del desenvolupament urbà extrapolable a la història recent d’Espanya.

Festivals i premis[modifica]

Any Categoria Premi/Festival Receptor Resultat
2017 Millor documental 15a edició dels Premis Mestre Mateo Danga Danga Audiovisuals, S.L.N.E. Guanyador
2017 Millor direcció de fotografia 15a edició dels Premis Mestre Mateo Jaime Pérez Guanyador
2017 Millor muntatge 15a edició dels Premis Mestre Mateo Sandra Sánchez Guanyador
2017 Menció especial del jurat Documenta Madrid 2017 Guanyador
2017 Exposició XIII Festival Internacional de Cinema Play-Doc de Tui
2018 Millor Documental V Premis Feroz Finalista
2018 Millor Pel·lícula XXXII Premis Goya Danga Danga Audiovisuais, S.L.N.E. Candidatura
2018 Millor Direcció Novell XXXII Premis Goya Ángeles Huerta González Candidatura
2018 Millor Guió Original XXXII Premis Goya Ángeles Huerta González, Antón Núñez Candidatura
2018 Millor Direcció de Producció XXXII Premis Goya Marta Eiriz Gallego Candidatura
2018 Millor Direcció de Fotografia XXXII Premis Goya Jaime Pérez Fernández Candidatura
2018 Millor Montaxe XXXII Premis Goya Sandra Sánchez Candidatura
2018 Millor So XXXII Premis Goya Manuel Maneiro Candidatura
2018 Millor Pel·lícula Documental XXXII Premis Goya Danga Danga Audiovisuais, S.L.N.E. Candidatura

Notes[modifica]

Enllaços externs[modifica]