Vés al contingut

Estrella binària espectroscòpica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Moviment d'una binària espectroscòpica.

Una binària espectroscòpica és una estrella binària on les dues components estan tan properes entre si, o tan allunyades de la Terra, que no poden ser resoltes amb la vista, ni tan sols utilitzant poderosos telescopis. No obstant això, la seva naturalesa binària pot establir-se pel desplaçament Doppler de les seves línies espectrals.

En girar sobre el centre de masses comú, l'estrella s'apropa i s'allunya successivament de la línia de visió. Aquest moviment genera en l'espectre combinat de les dues estrelles una oscil·lació regular o desdoblament de les seves línies espectrals. Les binàries espectroscòpiques amb línies dobles presenten dos conjunts de línies que oscil·len amb fases oposades, cadascun corresponent a una estrella. Les binàries espectroscòpiques amb una sèrie de línies mostren l'oscil·lació d'un únic grup de línies, a causa que l'estrella secundària és molt tènue.

Mizar A va ser la primera binària espectroscòpica descoberta en 1889 per Edward Charles Pickering. El seu període orbital és de 20,5 dies i ambdues components són aproximadament igual de lluminoses. En la següent taula es recullen algunes de les binàries espectroscòpiques més conegudes:

Nom Denominació de Bayer Període orbital Variable eclipsant
Deneb Algedi δ Capricorni 1,02278 dies Si
Menkalinan β Aurigae 3,9600 dies Si
Zeta Centauri ζ Centauri 8,024 dies No
Subra ο Leonis 14,5 dies No
Mizar A ζ Ursae Majoris 20,5 dies No
Kappa Velorum κ Velorum 116,65 dies No
Mufrid η Bootis 494 dies No
Furud ζ Canis Majoris 675 dies No
Talitha Borealis A ι Ursae Majoris 4028 dies No
Alhena γ Geminorum 12,6 anys No

Instruments d'observació[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Aitken R. G., The binary stars, 1964, Dover Publications
  • Heintz W.D., Double stars, 1978, Reidel
  • Pickering E. C., On the spectrum of zeta Ursae Majoris, The Observatory, 13, 1890, p. 80
  • Vogel H. C., Spectrographische Beobachtungen an Algol, Astronomische Nachrichten, 123, 1890, p. 289