Exèrcit de Salvació Rohinya d'Arakan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióExèrcit de Salvació Rohinya d'Arakan
(my) အာရ်ကန်ရိုဟင်ဂျာ ကယ်တင်ရေးတပ်မတော် Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup guerriller Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2012
Activitat
ÀmbitArakan Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaAtaullah abu Ammar Jununi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): ARSA_Official Modifica el valor a Wikidata

L'Exèrcit de Salvació Rohinyá de Arakán[1][2] (abreviat ESRA; en birmà, အာရ် ကိုဟင်ဂျာ ကယ်တင်ရေး တပ်မတော်; en anglès, Arakan Rohingya Salvation Army, ARSA), també conegut per la seva denominació anterior Harakah al-Yaqin («Moviment de la Fe», en àrab)[3] és un grup insurgent rohingya actiu al nord de l'estat de Rakhine, a la part occidental de Myanmar.

Segons un informe de desembre de 2016 del Grup Internacional de Crisis, està liderat per Ata Ullah, rohingya nascut a Karachi (Paquistan) i criat a Meca (Aràbia Saudita).[4][5] El mateix informa afirmava que altres dirigents eren un grup d'emigrants rohingyas a Aràbia Saudita.[6]

Segons el cap dels interrogadors de sospitosos de pertinença a l'ESRA empresonats a Sittwe, el capità de la policia Yan Naing Latt, l'objectiu del grup és crear un «Estat musulmà democràtic per als rohingyas» a Birmania. Encara que no hi ha proves fermes que vinculin a l'ESRA amb grups islamistes estrangers, però el govern birmà afirma hi ha vincles i rep finançament de grups insurgents estrangers.[7] ESRA també està acusat d'assassinar entre 34 i 44 civils i segrestar a 22 persones que consideraven col·laboradores del govern.[8][9] L'ESRA ha negat aquestes acusacions, responent que no hi ha "vincles amb grups terroristes ni amb islamistes estrangers" i que el seu "únic objectiu és combatre l'opressió del govern birmà".[10]

El 26 d'agost de 2017, el Comitè Central Antiterrorista de Birmania va qualificar a l'ESRA de grup terrorista d'acord amb la llei antiterrorista del país.[11] El 28 d'agost, l'ESRA va emetre un comunicat assenyalant les acusacions del govern contra el grup d'infundades i va defensar que el seu principal propòsit és la defensa dels drets dels rohinyás.[12]

Referències[modifica]

  1. «rohinyá, mejor que rohingya» (en castellà). .
  2. C.V., DEMOS, Desarrollo de Medios, S.A. de «La Jornada: Rohinyas declaran tregua unilateral en Myanmar» (en espanyol de Mèxic). La Jornada.
  3. «Todas las claves sobre el exterminio de los rohinyás en Birmania» (en castellà). La Voz de Galicia, 18-09-2017.
  4. «Rohingya militants in Rakhine have Saudi, Pakistan links, think tank says» (en anglès). .
  5. «Sizing up the shadowy leader of the Rakhine State insurgency» (en anglès). Southeast Asia Globe Magazine, 16-02-2017. Arxivat de l'original el 2017-02-24 [Consulta: 24 desembre 2017].
  6. «An army crackdown sends thousands fleeing in Myanmar». [Consulta: 24 desembre 2017].
  7. «Karate and wooden guns: How new insurgent group stoked Myanmar crisis». Reuters, Fri Mar 10 04:17:51 UTC 2017.
  8. McDonald, Taylor «Rohingya ‘insurgent’ camp raided - Asean Economist» (en anglès). Asean Economist, 22-06-2017.
  9. «Myanmar sees insurgents behind Rohingya killings in northwest». Reuters, Thu Jul 20 10:30:08 UTC 2017.
  10. Freeman, Joe «Myanmar’s Rohingya Insurgency Strikes Pragmatic Note» (en anglès). VOA.
  11. «Exclusive: Is this the final confrontation for the Rohingya? | Dhaka Tribune» (en anglès). [Consulta: 24 desembre 2017].
  12. «Thousands of panic-stricken civilians flee fighting in Myanmar’s northwest» (en anglès). The Japan Times Online, 28-08-2017. ISSN: 0447-5763.