Expedició dels rus a Paflagònia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarExpedició dels rus a Paflagònia
Tipusoperació militar Modifica el valor a Wikidata
Datasegle IX Modifica el valor a Wikidata
LlocPaflagònia Modifica el valor a Wikidata

L'expedició dels rus a Paflagònia fou una ofensiva militar dels rus contra ciutats de les costes de la Propòntida. Fou el primer contacte conegut entre els rus i l'Imperi Romà d'Orient.[nota 1] Hi ha dubtes sobre la data d'aquesta expedició i fins i tot sobre si no és el mateix atac que el setge de Constantinoble del 860.

Expedició[modifica]

La incursió és documentada en la Vida de Sant Jordi d'Amastris, una hagiografia que descriu el poble rus com a «el poble conegut per tothom per les seves barbaritats, la seva ferocitat i la seva crueltat». Segons el text, atacaren la Propòntida (intentant probablement arribar a Constantinoble) abans de girar-se cap a l'est i envair Paflagònia en algun moment després de la mort de Sant Jordi (cap al 806). Quan atacaren Amastris, la intervenció de Sant Jordi hauria ajudat els habitants a sobreviure. Aquest relat és considerat el primer a tractar de la migració dels rus al sud-est d'Europa. Les úniques fonts segons les quals els rus haurien arribat a les fronteres romanes d'Orient abans de l'expedició a Paflagònia són posteriors i dubtoses. Notablement, la Vida de Sant Esteve de Sugdea, un text eslavònic del segle xv, narra una invasió liderada per un cert Bravlin dels rus, que suposadament hauria assolat Crimea a la dècada del 790, però aquests fets no apareixen en la versió grega de l'obra.

Data[modifica]

És obvi que cal datar correctament la Vida per datar l'expedició a Paflagònia. Malauradament, la datació de l'obra és incerta.[1] Vassili Vassilievski, que el 1893 fou el primer a publicar el text en grec, l'atribuí a Ignasi el Diaca (ca. 775–848). Segons ell, l'atac s'hauria produït durant el període iconoclasta (abans del 842), entre el 825 i el 830. Aleksandr Vassíliev observà que el fet que l'emperador romà d'Orient Teòfil hagués donat a un grup de rus que havia arribat a Constantinoble (ca. 838) un salconduit per passar per terres franques per a la seva ambaixada a Lluís el Pietós el 839, com ho demostren els Annales Bertiniani, no encaixa amb una datació de la incursió anterior a aquesta data. Així, rebutjant els arguments de Vassilievski sobre l'autoria i la data de l'obra, identificà l'expedició a Paflagònia descrita a la Vida amb la incursió que arribà a Constantinoble el 860.[2] Constantin Zuckerman, en canvi, defensa una data més recent per al saqueig d'Amastris, la dècada del 830, i manté que l'ambaixada del 838 dels rus a Constantinoble esmentada als Annales Bertiniani fou un intent de negociar la pau amb els romans d'Orient.[3] Segons altres estudiosos, la incursió es podria haver produït fins i tot el 818 o el 819,[4] mentre que d'altres, àdhuc defensant l'autoria d'Ignasi de la Vida, defensen una hipòtesi interessant (però no demostrada) que la incursió hauria tingut lloc després dels combats del 860.[5] Finalment, altres acadèmics, incloent-hi el mateix Vassíliev en una obra posterior, plantegen una data més recent per a la Vida i, per tant, defensen que l'expedició a Paflagònia recull els fets de l'atac del 941.

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.doaks.org/document/hagiointro.pdf a la pàgina 43 f.
  2. A. Vassíliev, Byzance et les Arabes (en francès) Ed. H. Grégoire/M. Canard 1. Brussel·les 1935, 184 n5 i 241–245.
  3. C. Zuckerman, «Deux étapes dans la formation de l'ancien état russe», a: M. Kazanski/A. Nercessian/Id. (editors), Les centres proto-urbains russes entre Scandinavie, Byzance et Orient. Réalités byzantines, 7. París 2000, 95–121, aquí 101 f.
  4. Treadgold W. Three Byzantine Provinces and the First Byzantine Contacts with the Rus' // Proceedings of the International Congress Commemorating the Millennium of Christianity in Rus'-Ukraine (Harvard Ukrainian Studies 12/13, 1988/1989) / Eds. O. Pritsak, I. Sevcenko. Cambridge Mass., 1990, 132-144.
  5. Markopoulos A. La Vie de Saint Georges d'Amastris et Photius. // Jahrbuch Österreichischer Byzantinistik, 1979, 28, pàg. 75-82.

Bibliografia[modifica]

  • Vassili Vassilievski. Русско-византийские исследования. Sant Petersburg, 1893.
  • Gueorgui Vernadski. The Problem of the Early Russian Campaigns in the Black Sea Area. // American Slavic and East European Review, vol. 8, núm. 1 (febrer 1949), pàg. 1-9.
  • Andrei Sàkharov. Дипломатия древней Руси: IX - первая половина X в. Moscow, 1980-
  • Efthymiadis St. On the Hagiographical Work of Ignatius the Deacon. // Jahrbuch Österreichischer Byzantinistik, 1991, 41, pàg. 73-83.