Vés al contingut

Fama (mitologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Fuente de la Fama (Madrid).

Segons la mitologia romana, Fama va ser una divinitat al·legòrica romana.

Virgili explica que la Fama, és a dir la "veu pública", va ser engendrada per Gea, la Terra després de Ceu i Encèlad. La descriu com una donzella amb unes ales cobertes d'ulls i de boques i que es desplaça volant amb gran rapidesa.

Ovidi s'imagina que aquesta divinitat viu al centre del món, allà on s'ajunten el cel, la terra i el mar, en un palau sonor de bronze, amb mil obertures per on hi entren totes les veus, incloses les més febles. Aquest palau sempre està obert i retorna amplificades les paraules que li arriben. La Fama tot ho veia i tot ho sentia, i des d'allà escampava les notícies que li venien, fossin certes o falses. Vivia envoltada per la Credulitat, l'Error, la Falsa Alegria, el Terror, la Sedició i els Falsos Rumors, i vigilava el món sencer des del seu palau.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 193. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 92. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1.