Far Barcelona (jakt)
 Far Barcelona (2008)  | |||||
Noms Anne Dorthea
(1874–2006) Far Barcelona (2006–) | |||||
| Lloc de producció | Hardanger (en)  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Historial | |||||
| Entrada en servei | 1874 | ||||
| Reparació de vaixells | 2006 | ||||
Propietari/s
| |||||
| Característiques tècniques | |||||
| Tipus | goleta (1874–2006) vaixell escola (2006–) | ||||
| Desplaçament | 140 t | ||||
| Eslora | 33 m | ||||
| Mànega | 6,76 m | ||||
| Velocitat | 8 kn | ||||
| Més informació | |||||
| MMSI | 224191570 | ||||
| Distintiu de trucada |  E  A  7  5  6  0 (Echo-Alfa-Seven-Five-Six-Zero) | ||||
El Far Barcelona és un jakt noruec aparellat com a goleta amb dos pals, construït a la comunitat de Kvinherred, Noruega, l'any 1874.[1] Té unes dimensions 23 m d'eslora, i amb el bauprès i pescant de 33 m d'eslora màxima, 6,76 m de mànega i desplaçament de 140 tones.[2]
La propietat fou inicialment de dos socis de Haugesund, el vaixell fou batejat inicialment com Anne Dorthea en honor a la esposa d'un d'ells. Inicialment es dedicà principalment al comerç i transport per la mar del Nord i mar Bàltica, especialment d'arengada en salaó i de càrrega general. De forma puntual, es dedicà al transport d'emigrants a l'Amèrica del Nord.[3] A la segona meitat del segle xx, se li afegí un motor semidiesel de 100 HP i durant la dècada del 1970 fou retirat del servei per treballs de restauració que es van realitzar a la badia de Forlandsvaag. El 1984 el vaixell fou adquirit per Miquel Borillo Esteve i es dedicà a rehabilitar-lo, primer al port de Vinaròs i el 1990 al port de Barcelona, amb l'ajuda de l'associació "Barcelona, fes-te a la mar" i, posteriorment, pel Consorci el Far.[4] En la seva restauració, hi participaren col·lectius amb problemes d'exclusió social i laboral. Fou adaptat i transformat en vaixell escola, essent destinat per a l'ensenyament de navegació tradicional i de rehabilitació social d'escola oberta.[1] El juliol de 2006, el jakt fou rebatejat amb el nom de Far Barcelona en una cerimònia oficiada per Joan Clos, llavors alcalde de Barcelona, i aquell mateix estiu, hi participà en dues etapes de la regata de la Tall Ships' Races.[3]
Degut a la dissolució del Consorci El Far, l'embarcació passà a formar part de la col·lecció de vaixells del Museu Marítim de Barcelona el setembre de 2016.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Vall-llosera Riera, Josep Maria. «Navegació amb el Far Barcelona de Catània a Istanbul». A: La Ruta dels consolats de mar. Lloret de Mar: Club Marina Casinet, 2012, p. 151-196.
- ↑ «Far Barcelona: navegants d'escola i ciutadans de mar». El Mar de Barcelona, Núm. 1, 07-2007, pàg. 45-49.
- ↑ 3,0 3,1 Blanc, Domènech i Zucchitello, 2010, p. 52-75.
- ↑ Cia, Blanca «El 'FAR Barcelona', una goleta de 1874, se convierte en taller escuela» (en castellà). El País, 08-07-2006. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 12 novembre 2019].
- ↑ «El Museu Marítim de Barcelona assumeix l'activitat i els serveis del Consorci El Far». 324cat, 01-09-2016. [Consulta: 12 novembre 2019].
Bibliografia[modifica]
- Blanc, Blanc; Domènech, Joan; Zucchitello, Mario. Barcelona i la vela tradicional. Barcelona: Consorci El Far : Triangle postals, 2010.
- La Ruta dels consolats de mar : una segona aventura per la Mediterrània. Lloret de Mar: Club Marina Casinet, 2012.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Far Barcelona |