Fomalhaut b
 Fomalhaut b | |
|---|---|
 | |
| Altres designacions | Dagon  |
| Tipus | planeta extrasolar sense confirmar |
| Data de descobriment | 13 novembre 2008 |
| Mètode de descobriment | imatge directa[1] |
| Epònim | Dagan |
| Cos pare | Fomalhaut A |
| Constel·lació | Peix Austral |
| Època | J2000.0 |
| Dades orbitals | |
| Semieix major a | 117 ua[2] |
| Excentricitat e | 0,11[3] |
| Període orbital P | 555.530 d[4] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Massa | 0,208 M_J[2] |
| Paral·laxi | 129,81 mas[5] |
| Moviment propi (declinació) | −164,67 mas/a [5] |
| Moviment propi (ascensió recta) | 328,95 mas/a [5] |
| Ascensió recta (α) | 22h 57m 39.0462s[5] |
| Declinació (δ) | -30° 22' 39.9467''[5] |
| Catàlegs astronòmics | |
HD 216956b (Henry Draper Catalogue) GJ 881 b (Gliese Catalogue of Nearby Stars) WDS J22577-2937Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
| |
Dagan, també anomenat com Dagon, és un planeta extrasolar[6][7] que orbita l'estel Fomalhaut a una distància aproximada de 118 ua (al voltant de 1,800,008,928 quilòmetres) dins del seu disc d'enderrocs. El sistema Fomalhaut es troba a 25 anys llum de la Terra, a la constel·lació del Peix Austral.[8] Dagan el primer exoplaneta a ser observat directament, dins de l'espectre visible, després de vuit anys d'intents per assenyalar la seva posició.[9]
L'existència del planeta havia estat predita en 2005 a partir de la deformació observada en el cinturó d'enderrocs, que no estava centrat a l'estel. No obstant això, el planeta no va poder situar-se sinó fins a maig de 2008, després que Paul Kalas el distingís entre les fotografies del telescopi espacial Hubble preses en 2004 i 2006.[9] Kalas va afirmar que «fixar la mirada en un planeta que mai abans va ser vist és una experiència profunda i irresistible. A finals de maig gairebé vaig tenir un infart quan vaig confirmar que Fomalhaut b orbita el seu estel pare».[9] La NASA va publicar una fotografia presa pel telescopi espacial Hubble el 13 de novembre de 2008. En aquesta imatge, el disc d'enderrocs pot observar-se com una banda externa brillant i ovalada, mentre que els objectes apreciables dins de la banda representen al soroll de la llum estel·lar disseminada.[10] Es creu que Dagan és l'objecte amb menor massa i més fred que s'hagi pogut trobar fora del nostre sistema solar.[11] La seva existència es va deduir en 2005 a causa de la seva influència sobre el cinturó de pols de Fomalhaut; aquest cinturó no està centrat a l'estel i té un límit intern molt més agut de l'habitualment esperable.[12]
Es calcula que el planeta té una grandària aproximada a la de Júpiter; a més, la seva massa màxima seria de tres vegades la de Júpiter i és molt probable que sigui de dues o menys.[9][12] Es troba a 115 ua del seu estel (un afeli 20 % major que el d'Eris), cosa que equival a un període orbital de 872 anys terrestres.(així i tot, l'estel Formalhaut en ser 16 vegades més lluminosa que el nostre Sol seria vista tan brillant des de Dagan com l'és el Sol vist des de Neptú -a causa de la Llei de la inversa del quadrat-).[9] També es creu que, per la lluentor de la seva llum visible i el baix de la seva radiació infraroja, tindria anells planetaris molt més grans que els de Saturn.[9][12]
Referències[modifica]
- ↑ Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ 2,0 2,1 Gianni Cataldi «Tidal disruption versus planetesimal collisions as possible origins for the dispersing dust cloud around Fomalhaut». Astronomy and Astrophysics, agost 2020, pàg. A93. DOI: 10.1051/0004-6361/202038589.
- ↑ Michael P. Fitzgerald «Optical images of an exosolar planet 25 light-years from Earth» (en anglès). Science, 5906, 13-11-2008, pàg. 1345-1348. DOI: 10.1126/SCIENCE.1166609.
- ↑ «An independent determination of Fomalhaut b's orbit and the dynamical effects on the outer dust belt» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 43–43. DOI: 10.1051/0004-6361/201322229.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Planet Fomalhaut b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «The planetary system Fomalhaut hosts at least one planet. Note that the system is a multiple star system. It hosts at least 3 stellar components.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ Borenstein, Seth. «Images captured of 4 planets outside solar system». Associated Press, 14-11-2008. [Consulta: 15 novembre 2008].[Enllaç no actiu]
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Smith, Lewis. «Nombre pictures taken of planet outside the solar system: Fomalhaut b». The Times, 13-11-2008. [Consulta: 15 novembre 2008].
- ↑ «APOD: 2008 November 14 - Fomalhaut B». [Consulta: 15 novembre 2008].
- ↑ «Exoplanets finally come into view». BBC. [Consulta: 15 novembre 2008].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Alexander, Amir. «Scientists Lay Eyes on Distant Planets». Sitio web de la Planetary Society. Planetary Society, 14-11-2008. Arxivat de l'original el 2008-12-25. [Consulta: 15 novembre 2008].
Bibliografia[modifica]
- Kalas; Graham, James R.; Clampin, Mark «A planetary system as the origin of structure in Fomalhaut's dust belt». Nature. DOI: 10.1038/nature03601.
