Francesca Marciano
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juliol 1955 (68 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, guionista, directora de cinema, escriptora |
Premis
| |
     | |
Francesca Marciano (Roma, 17 de juliol de 1955) és una escriptora, actriu i directora de cinema italiana. Amb Maledetto il giorno che t'ho incontrato, dirigida per Carlo Verdone, el 1993 va guanyar un David di Donatello al millor argument.[1] El 2003 va guanyar el Premi Rapallo Carige per Casa Rossa el 2003.[2]
Cinematografia[modifica]
Va començar la seva carrera cinematogràfica per casualitat, escollida per Lina Wertmüller per a un paper a la seva pel·lícula Pasqualino, després la va continuar amb Pupi Avati (La casa dalle finestre che ridono[3] i Tutti defunti... tranne i morti).[4]
Va abandonar ràpidament la seva professió d'actriu per dedicar-se a la direcció i l'escriptura. Es va traslladar a Nova York el 1977 on va estudiar a l'Actors Studio de Lee Strasberg. Hi va viure fins al 1983, treballant primer com a ajudant de direcció, després com a ajudant de Lionel Rogosin, director independent, autor de pel·lícules inspirades en el neorealisme italià. És productora independent de la Rai Corporation i produeix programes. També continua sent guionista[5]
Escriptora[modifica]
Va publicar la seva primera novel·la el 1998. La primera, Rules of The Wild[6] té lloc a Kenya on va viure durant anys.
Escriu les seves novel·les primer en anglès i les tradueix a l'italià [6][7][8]
Filmografia[modifica]
Actriu[modifica]
- Pasqualino Settebellezze, dirigida per Lina Wertmüller (1975)
- La casa dalle finestre che ridono, dirigida per Pupi Avati (1976)
- Tutti defunti... tranne i morti, dirigida per Pupi Avati (1977)
- Il ritorno di Casanova, dirigida per Pasquale Festa Campanile (1980)
Directora[modifica]
- Lontano da dove, co-dirigida per Stefania Casini (1983)
- Sirena, episodi de Provvisorio quasi d'amore (1988)
- ll racconto del leone (1998) – documental
Guionista[modifica]
- Lontano da dove, dirigida per Francesca Marciano i Stefania Casini (1983)
- Turné, dirigida per Gabriele Salvatores (1990)
- A Ilha, dirigida per Joaquim Leitão (1990)
- Maledetto il giorno che t'ho incontrato, dirigida per Carlo Verdone (1992)
- Perdiamoci di vista, dirigida per Carlo Verdone (1994)
- Sono pazzo di Iris Blond, dirigida per Carlo Verdone (1996)
- Ritorno a casa Gori, dirigida per Alessandro Benvenuti (1996)
- Un paradiso di bugie, dirigida per Stefania Casini (1996)
- La mia generazione, dirigida per Wilma Labate (1996)
- Io non ho paura, dirigida per Gabriele Salvatores (2003)
- L'amore è eterno finché dura, dirigida per Carlo Verdone (2004)
- La bestia nel cuore, dirigida per Cristina Comencini (2005)
- Signorina Effe, dirigida per Wilma Labate – soggetto (2007)
- Alza la testa, dirigida per Alessandro Angelini (2009)
- Io, loro e Lara, dirigida per Carlo Verdone (2010)
- La scuola è finita, dirigida per Valerio Jalongo (2010)
- Io e te, dirigida per Bernardo Bertolucci (2012)
- Viaggio sola, dirigida per Maria Sole Tognazzi (2013)
- Miele, dirigida per Valeria Golino (2013)
- Io e lei, dirigida per Maria Sole Tognazzi (2015)
- Pericle il nero, dirigida per Stefano Mordini (2016)
- Di padre in figlia, dirigida per Riccardo Milani (2017)
- Il miracolo – serie TV (2018)
- Euforia, dirigida per Valeria Golino (2018)
- Lasciami andare, dirigida per Stefano Mordini (2020)
Reconeixements[modifica]
- David di Donatello
- David di Donatello – Millor argument per Maledetto il giorno che t'ho incontrato (1992)
- Nastro d'argento
- Nastro d'argento – Millor guió per Io, loro e Lara (2010)
- Nastro d'argento Millor argument per Io e lei (2013)
- Nastro d'argento per Viaggio Sola (2013)
- Nastro d'argento – Millor guió per Io e lei (2016)
- Ciak d'oro
- Ciak d'oro – Millor argument per Io non ho paura (2003)[9]
- Diamanti al cinema – Millor argument per Io non ho paura (2003)
- Premi 35mm – Millor argument per La bestia nel cuore (2006)
- Premi Fice millor guió per Miele (2013)
- Premi Fice per millor guió per Io e te (2013)
Llibres[modifica]
- Rules Of the Wild, 1998, Pantheon, New York, ISBN 978-0-375-70343-0 (Cielo Scoperto, Mondadori)
- Casa Rossa, 2002, Pantheon, New York, ISBN 978-0-375-72637-8 (Casa Rossa, Longanesi)
- The End of Manners, 2007, Pantheon, New York, ISBN 978-0-307-38674-8 (La fine delle buone maniere, Longanesi)
- The Other Language, 2014, New York, ISBN 978-0-307-90836-0 (Isola grande Isola piccola, Bompiani)
- Animal spirit, 2021, ISBN 978-8-804-73597-7, Mondadori)
Referències[modifica]
- ↑ Ariston Anderson, "'Spotlight,' 'Inside Out' Among Nominees for Italian Oscars," The Hollywood Reporter, 22 March 2016, URL accessed 24 July 2016.
- ↑ «Precedenti vincitrici premio Rapallo Carige - Gruppo Banca Carige». Gruppocarige.it. Arxivat de l'original el 2018-09-27. [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ Heller-Nicholas, Alexandra. The Giallo Canvas: Art, Excess and Horror Cinema (en anglès). McFarland, 2021-01-22. ISBN 978-1-4766-4076-1 [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Francesca Marciano». IMDb. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ Nelmes, Jill; Selbo, Jule. Women Screenwriters: An International Guide (en anglès), 2015-09-29. ISBN 978-1-137-31237-2 [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ 6,0 6,1 «Francesca Marciano author interview» (en anglès). [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ Kellman, Steven G. Nimble Tongues: Studies in Literary Translingualism. Purdue University Press, 2020-02-15. ISBN 978-1-61249-601-6 [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ Kellman, Steven G.; Lvovich, Natasha. The Routledge Handbook of Literary Translingualism. Routledge, 2021-09-30. ISBN 978-1-000-44151-2 [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «CIAK D’ORO 2003: 4 PREMI A OZPETEK E SALVATORES».