Fundació Espais

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula d'organitzacióFundació Espais
Dades
Camp de treballArt contemporani
Forma jurídicaFundació
Història
ReemplaçaEspais. Centre d'Art Contemporani
Creació1987, Girona
FundadorJordi Vidal Boris
Data de dissolució o abolició2010
Activitat
Obres destacablesPremi Espais a la Crítica d'Art
Governança corporativa
Òrgan de premsaPapers d'Art

La Fundació Espais (1987-2008) fou una fundació privada sense ànim de lucre nascuda el 19 de març de 1987 amb el nom d'Espais. Centre d'Art Contemporani, amb seu al carrer Bisbe Lorenzana, 31-33 de Girona. L'any 2001 es traslladen al local del carrer del Pou Rodó número 7-9, baixos, de Girona.  Es tractava d'un centre especialitzat en art contemporani que tenia per objecte l'experimentació i la innovació en les arts visuals. A més, també disposava d'una biblioteca i d'un centre de documentació.

D'entre les activitats més destacades, a més de les exposicions, es realitzaven performances, accions artístiques, recitals poètics, projeccions, espectacles de dansa, conferències, col·loquis, presentacions de llibres, videoclips i concerts de música contemporània, entre d'altres propostes artístiques i culturals o editorials, com la publicació de la revista Papers d'art. A partir de l'any 1989, les funcions del centre es van ampliar amb la creació del Premi Espais a la Creació i a la Crítica d'Art. La Fundació Espais va remetre les seves activitats l'any 2008. Posteriorment hi hagué una iniciativa per reactivar-la sota el lideratge de Ricard Planas, però aquest intent va decaure definitivament amb la dissolució de la Fundació l'abril del 2010. Actualment el local de Pou Rodó acull el Bòlit. Centre d'Art Contemporani, de titularitat municipal. Una placa commemorativa a la façana de l'edifici recorda que la Fundació Espais va tenir la seu en aquell mateix indret.

Publicacions [cal citació][modifica]

Catàlegs[modifica]

La responsabilitat d'editar els catàlegs de les exposicions pròpies depenia també d'Espais. Es publicaven separadament, es distribuïen gratuïtament entre els socis, es venien a la galeria i engruixien el fons documental del centre.

Anuaris[modifica]

Publicats des del 1988 al 1994, aquests volums són una font d'informació cabdal dels actes celebrats a Espais durant els anys 1987 a 1993. Els continguts i el format de la publicació van ser més o menys estables fins a l'any 1993, en què els editors prefereixen oferir tan sols els catàlegs de les exposicions anuals, dividides per fascicles i reunides en una carpeta. El model de les separates durarà fins a l'any següent, el 1994, terme final d'aquestes publicacions.

Fins al 1992 l'índex dels anuaris incloïa les recopilacions dels catàlegs publicats, la memòria de les activitats i els projectes realitzats a la galeria i a l'exterior, els apartats corresponents a les adquisicions i les produccions del fons d'art, la videoteca i el centre de documentació, la crònica de la nit del Premi Espais a la Crítica d'Art i el sumari de les publicacions dels serveis editorials de l'entitat, amb la relació completa dels números de Papers d'Art. Cada volum constava, així mateix, d'un nomenclàtor i una selecció de l'hemeroteca referent a Espais.

Espais. Centre d'Art Contemporani. Activitats 1987, Espais S.A., Girona, 1988.

Espais. Centre d'Art Contemporani. Activitats 1988, Espais S.A., Girona, 1989.

Espais. Centre d'Art Contemporani. Activitats 1989, Espais S.A., Girona, 1990.

Espais. Centre d'Art Contemporani. Activitats 1990, Espais S.A., Girona, 1991.

Espais. Centre d'Art Contemporani. Activitats 1991, Espais S.A., Girona, 1992.

Espais. Centre d'Art Contemporani. Propostes 1992, Espais S.A., Girona 1993.

Espais. Centre d'Art Contemporani. Propostes 1993, Espais S.A., Girona 1994.

Papers d'Art[modifica]

La revista insígnia va néixer el mateix any de creació de la Fundació. Fins al 1989 fou de caràcter gratuïta i es publicava com a suplement del diari El Punt, amb un tiratge de 15000 exemplars. A partir d'aquest any, coincidint amb el número 25, Espais ja va assumir la distribució de Papers d'Art  i la revista es va convertir en una publicació de pagament per a subscriptors. Al principi tenia una periodicitat irregular, publicaven un número cada vegada que s'inaugurava una mostra a la galeria, si bé va acabar derivant en una publicació mensual, després trimestral i, finalment, semestral. Era una revista dedicada a la difusió del propi centre i a la divulgació de l'art contemporani amb articles sobre pensament, crítica, estètica i teoria de les arts i comptava amb la col·laboració d'historiadors i crítics d'arts consolidats. La Fundació Espais va publicar-ne 93 números ordinaris fins al 2007 i el 2008 dos números especials: per commemorar l'aniversari de la Fundació i l'altre amb el text d'un treball que va obtenir la menció especial del jurat a la XX edició del Premi Espais a la Crítica d'Art. El 2009, ja sota la direcció de Ricard Planas i la producció de Bonart SL, va aparèixer el número 94 de la revista, el darrer de la seva trajectòria.

Col·lecció Premi Espais a la Crítica d'Art[modifica]

L'any 1998 el premi Espais incorpora la categoria “Publicació d'un treball assagístic inèdit.” Els treballs guardonats eren publicats pels serveis editorials de la fundació en el termini d'un any a comptar des del veredicte del jurat. Llibres de la col·lecció:

  • Uribarri, Alberto, El sentit de l'art en l'època del ‘sensesentit', X edició del Premi Espais a la crítica d'art, edició bilingüe en català i castellà, Fundació Espais, Girona, 1999.
  • Alberich, Jordi, El cant de les sirenes. Ressons postmoderns en la fotografia contemporània espanyola, XI edició del Premi Espais a la crítica d'art, edició bilingüe en català i castellà, Fundació Espais, Girona, 2000.
  • Pardiñas, Rubén, Emancipació, de què? Una visió pragmatista de l'art contemporani, XII edició del Premi Espais a la crítica d'art, edició bilingüe en català i castellà, Fundació Espais, Girona, 2001.
  • Cabo, Iñigo, Nova objectivitat, XIII edició del Premi Espais a la crítica d'art, edició bilingüe en català i castellà, Fundació Espais, Girona, 2002.
  • Cuesta, Mery, El terrorisme domèstic d'Antoni Padrós al cinema independent de l'Espanya dels anys setanta, XIV edició del Premi Espais a la crítica d'art, edició bilingüe en català i castellà, Fundació Espais, Girona, 2003.
  • Herrera, Raquel, Tempus fugit. El relat interactiu, XV edició del Premi Espais a la crítica d'art, edició bilingüe en català i castellà, Fundació Espais, Girona, 2003.
  • Vilar, Sara, De la paraula a les històries. El llenguatge escrit: una estratègia de comunicació per als artistes, XVI edició del Premi Espais a la crítica d'art, edició bilingüe en català i castellà, Fundació Espais, Girona, 2004.
  • Barriendos, Joaquín, Geoestètica i transculturalitat. Polítiques de representació, globalització de la diversitat cultural i internacionalització de l'art contemporani, XVIII edició del Premi Espais a la crítica d'art, edició bilingüe en català i castellà, Fundació Espais, Girona, 2006.
  • Marzo, Jorge Luis, Art modern i franquisme. Els orígens conservadors de l'avantguarda i de la política artística a l'Estat espanyol, XIX edició del Premi Espais a la crítica d'art, edició bilingüe en català i castellà, Fundació Espais, Girona, 2007.

En la XVII edició del Premi Espais la categoria va quedar deserta.

Premi Espais a la Crítica d'Art [cal citació][modifica]

El Premi Espais a la Crítica d'Art va néixer el 1988 amb la voluntat de retre un reconeixement públic a la feina que els crítics, historiadors, museòlegs, etc. fan per orientar, informar, presentar i reflexionar sobre els moviments artístics, els artistes i la seva projecció. D'acord amb les bases de les primeres edicions, els treballs presentats no eren originals, sinó publicats en premsa, emesos per televisió o radiats en antena. Durant el mes de gener es presentaven els treballs publicats l'any anterior, màxim tres treballs per aspirant. El veredicte es llegia en un acte al local d'Espais el març. Durant la festa, també es commemorava l'aniversari del centre i se celebrava un sopar de gala. A la I edició s'hi van presentar una trentena d'aspirants amb trenta-un treballs. A la VIII van arribar 72 treballs.

A partir de la X edició (1998) reformen els premis. Llavors s'instauren tres categories:

  • Treball assagístic inèdit
  • Projecte expositiu
  • Treball publicat/ Treballs de comissariat d'exposicions ja realitzades

Des d'aleshores l'acte de lliurament del premi anava precedit de la Trobada a Girona de Crítics i Historiadors de l'Art. El 2004 la modalitat de projecte expositiu és substituïda per la concessió d'una beca-ajut a la creació artística.

Centre de documentació [cal citació][modifica]

El centre de documentació d'Espais aspirava a reflectir l'activitat artística contemporània, d'àmbit estatal i internacional, amb seccions orientades a l'estudi de la teoria, l'estètica, la sociologia i la història de l'art. Ingressava i servia documents sobre disciplines artístiques com la pintura, l'escultura, el dibuix, el gravat, el còmic, la fotografia, l'arquitectura, el disseny, el vídeo, el cine, la moda, l'esmalt o el tapís. Configuraven el centre la biblioteca, d'accés públic, l'hemeroteca, la videoteca, amb els enregistraments de les activitats celebrades a Espais en format VHS, 8 mil·límetres, CD-Rom i DVD i l'arxiu. A l'arxiu s'hi custodiaven els dossiers d'artistes contemporanis d'arreu del món, cedits per ells mateixos a fi de divulgar-ne la trajectòria i l'obra i informació diversa sobre galeries, museus i fundacions d'índole artística.

Les xifres del centre de documentació en data del primer aniversari d'Espais indicaven que la biblioteca comptava amb 800 títols i, en total, el primer any van assolir els 10.000 registres a la base de dades.

El volum documental va créixer exponencialment. Pel que fa a la biblioteca, el segon any disposava de 1300 títols, el tercer 2500, el quart prop de 3000 i el cinquè 5000, aproximadament. L'hemeroteca, que era l'altre gran valor, reunia més d'un centenar de capçaleres el 1989 i l'any següent vorejava les 250. L'augment tan accelerat de les entrades al centre de documentació eren fruit de les relacions d'intercanvi que Espais mantenia amb entitats afins dels Estats Units, Canadà, Portugal, Anglaterra, Alemanya, França, Itàlia, Polònia, Austràlia...

Des dels seus inicis Espais va fer publicitat del tresor del seus fons documentals i arran d'un acord amb el Col·legi Universitari de Girona organitzava visites dels estudiants d'història de l'art d'aquest centre acadèmic, precursor de la Universitat de Girona, i a partir del 1991, amb la nova institució acabada de crear.

La coordinadora del centre de documentació, Rosa M. Fraxanet, detallava les adquisicions i els avenços en matèria documental d'Espais a cada número de la revista Papers d'Art.

Fons d'art [cal citació][modifica]

Compost per obres d'artistes destacats en el panorama de l'art contemporani català i espanyol. El 1989 superava el miler d'obres en dipòsit. L'any 1991 hi havia més de 1800 obres de 200 artistes diferents en un magatzem de 1000m² a la ciutat de Girona. Els usuaris d'Espais, ja fossin persones físiques o jurídiques, podien ser socis del fons i, mitjançant l'abonament de quotes variables i sempre adequades a cada cas, invertir en la compra d'obres amb la garantia que en un termini màxim de cinc anys Espais la recompraria amb interessos per al soci, com si es tractés d'un instrument financer de l'entitat. Els socis del fons tenien dret a:

  • Assessorament i informació general de les diverses tendències i dels diversos artistes contemporanis
  • Rebre un catàleg de les exposicions
  • Rebre un targetó amb les activitats previstes  per a cada exposició.
  • Rebre el magazine “Papers d'art”
  • Disposar del centre de documentació d'Espais, ubicat a la mateixa galeria
  • Informes dels treballs i exposicions realitzades pels artistes en els quals el soci comunica que té interès.
  • Valoració d'obres, certificacions i restauració

El fons contenia obres d'artistes com Antoni Tàpies, Joan-Josep Tharrats, Joan Ponç, Jaume Plensa, Eduardo Chillida, Antonio Saura, Francesc Abad, Francesc Torres Monsó, M.A. Feliu, Montserrat Costa, Gabriel, Enric Ansesa, etc.

Tant la col·lecció de peces d'art com els fons del centre de documentació d'Espais van ser objecte de diferents compres i trasllats per part de la Fundació Progrup, fundada el 2004. El 2013 Progrup S.A. va presentar un concurs de creditors al Jutjat Mercantil de Girona per liquidar els deutes de l'empresa. Finalment, el gener del 2017 l'Ajuntament de Girona va signar el contracte de compravenda del fons Progrup S.A. amb l'administrador concursal designat pel jutge, de manera que, actualment, les obres i la documentació que no s'haguessin perdut o extraviat abans de la seva adquisició estan dipositades en propietat a l'Ajuntament de Girona.

Activitats[modifica]

Les activitats que Espais acollia i promovia eren de tota mena: conferències, col·loquis, presentacions de llibres, projecció de videoclips, accions artístiques, espectacles de dansa i concerts. Els esdeveniments es filmaven i s'introduïen a la videoteca del centre de documentació, també se'n feien cròniques a Papers d'Art i es compilaven als anuaris, que servien de memòria d'activitats anual.

Espais a l'exterior[modifica]

És el nom amb què Espais designava les activitats en què participava o les produccions que desenvolupava fora del recinte d'Espais. Els editors dels anuaris les recollien en un apartat. Destaquen les següents produccions a domicili dels primers temps:

  • Col·lecció Testimoni. Exposició organitzada per la Fundació la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona a la sala Sant Jaume de Barcelona amb les adquisicions d'obres d'artistes contemporanis a diferents galeries de l'Estat. Des del 1987
  • “L'Art en Marche. Festival International d'Art Moderne et Contemporain.” Fira a Tolosa. Espais va presentar obres de Montserrat Costa, M.A. Feliu, Gabriel i Selvaggi. Novembre del 1988
  • Fira d'Art Internacional Arco '90. A la novena edició d'aquesta fira d'art contemporani amb finalitats comercials celebrada a Madrid Espais hi va exposar un estand amb obres de Gabriel i Antonio Saura. 1990

Premis i reconeixements[modifica]

  • Premi ACCA (Associació Catalana de la Crítics d'Art) per la millor temporada artística per la coherència de la seva programació, per la independència de la seva línia, pel seu compromís amb les noves propostes i per la qualitat dels muntatges i les publicacions. 1988
  • Premi ACCA per la tasca de difusió i informació. 1993

Bibliografia[modifica]

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Espuny, Joaquim. “Arte contemporáneo en Cataluña a través de Papers d'art (1987-2008)”, Journal of Cultural and Creatives Industries, 2020, vol. 1.
  • Maseda, Patrícia; Perpinyà, Magdala. "Fundació Espais. Centre de reflexió i creació", Revista de Girona, 2005, 233, pp. 64-68.

Hemeroteca[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fundació_Espais&oldid=33440063»