Furutobeïta
 Furutobeïta | |
|---|---|
 Furutobeïta, quars, tennantita; a la localitat: Mina de Tsumeb, Tsumeb, regió d'Otjikoto (Oshikoto), Namíbia | |
| Fórmula química | (Cu,Ag)₆PbS₄ |
| Localitat tipus | mina de Furutobe (mina de Furutohbe), Kosaka, prefectura d'Akita, regió Tohoku, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BE.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BE.10  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.09 |
| Dana | 2.16.12.1 |
| Heys | 3.6.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 20,02Å; b = 3,96Å; c = 9,07Å; β = 101,57° |
| Color | gris |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,74 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-040 |
| Any d'aprovació | 1981 |
| Símbol | Fur |
| Referències | [1] |
La furutobeïta és un mineral de la classe dels sulfurs.[1] Nom atorgat en honor de la localitat tipus.[2]
Classificació[modifica]
La furutobeïta es troba classificada en el grup 2.BE.10 segons la classificació de Nickel-Strunz (2 per a Sulfurs i sulfosals (sulfurs, selenurs, tel·lururs; arsenurs, antimonurs, bismuturs; sulfarsenits, sulfantimonits, sulfbismutits, etc.); B per a "els sulfurs de metall, M:S>1:1 (principalment 2:1)" i E per "amb Pb (Bi)"; el nombre 10 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 2.16.12.1 (2 per a Sulfurs i 16 per variat; 12 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques[modifica]
La furutobeïta és un sulfur de fórmula química (Cu,Ag)₆PbS₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.[1]
Formació i jaciments[modifica]
S'ha descrit a Europa, Àsia i a l'Àfrica.[1] En petites vetes de stromeyerita que tallen bornita a la zona de Kuroko en un dipòsit de sulfur massiu.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Furutobeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Web Mineral.com (anglès)
Bibliografia[modifica]
- American Mineralogist: 67: 1075.