Giovanni Faustini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiovanni Faustini
Biografia
Naixement19 maig 1615 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1651 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióimpresario, escriptor, llibretista, empresari Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMarco Faustini Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 9e663f3c-dbc3-4f55-b6c3-10dda761f776 IMSLP: Category:Faustini,_Giovanni Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Faustini (Venècia, 1615 - 19 de desembre de 1651) fou un llibretista i empresari d'òpera italià del segle xvii, i se'l considera com el llibretitsta més prolífic de la seva època.[1] Se'l recorda sobretot per les seves col·laboracions amb el compositor Francesco Cavalli.[2]

Va treballar amb Cavalli durant deu anys des de 1642 amb La virtù dei strali d'Amore, estrenada a Venècia al Teatre San Cassiano, fins al 1652 amb L'Eritrea, estrenada a Venècia al Teatre Sant'Apollinare. Van gaudir de gran èxit en les companyies ambulants que van tenir un paper decisiu en la difusió de l'òpera a Itàlia amb el model de la commedia dell'arte. Els llibrets que va deixar incomplets a la seva mort els va acabar el seu germà Marco Faustini.[1]

A Venècia, va ser empresari dels teatres San Moisè (1647) i va assumir la gerència del teatre Sant Apollinare que més tard l'assumirà el seu germà Marco, i treballà al teatre San Cassiano (1657-1660) i San Guiovanni i Paolo (1660-1668). Els seus quinze llibrets van ser musicats principalment per Cavalli, i altres compositors com Pietro Andrea Ziani, 1655; Giovanni Battista Costanzi, 1730 o Carlo Pallavicino, 1667. Els llibretistes solien pertànyer a la classe aristocràtica, i Faustini en concret havia estat advocat.[3] Faustini treballava en una època on no es donava gaire temps ni als llibretistes, ni als compositors, i les intrigues de les seves obres són força esquematitzades, sinó repetitives. Se'n va adonar i aquesta situació li dolia, però com el va deplorar en una lletra a Cavalli, era el que el públic volia.[4]

Llibrets[5][modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Glixon, Beth L. «Opera for a Paying Public (Italy c. 1637-c. 1700)». A: The Cambridge Companion to Seventeenth-Century Opera (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2020, p. 74. ISBN 0-521-82359-5. 
  2. Rosand, Ellen. «Faustini, Giovanni (opera)». A: L. Macy (ed.). Grove Music Online (en anglès). 1. 2002 (online). Oxford: Oxford University Press, 1992. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.o901568. 
  3. Balata, Nicolo. «Faustino, Giovanni». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). volum 45. Treccani, 1995. 
  4. Sandberger, Adolf. «Zur venetianischen Oper». A: Jahrbuch der Musikbibliothek Peters. 1925. (en alemany). Leipzig: Musikbibliothek Peters, 1926, p. 55-56 [Consulta: 11 juny 2022]. 
  5. Faustini, Giovanni. I drammi musicali di Giovanni Faustini per Francesco Cavalli (en italià). Florència: Leo S. Olschki, 2012. ISBN 978-88-222-6136-6. 
  6. Morelli, Giovanni. Scompiglio e lamento. Simmetrie dell'incostanza e incostanza delle simmetrie: “L'Egisto” di Faustini e Cavalli 1643 (en italià). Venècia: La Fenice, 1982, p. 190. ISBN 9789788806172. 
  7. «L'Ormindo de Cavalli». Revista Musical Catalana, 19-01-2016. [Consulta: 11 juny 2022].

Bibliografia[modifica]