Girella nigricans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGirella nigricans Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN184016 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaKyphosidae
GènereGirella
EspècieGirella nigricans Modifica el valor a Wikidata
Ayres, 1860
Nomenclatura
Sinònims

Girella nigricans és una espècie de peix pertanyent a la família dels kifòsids.[2]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 66 cm de llargària màxima.
  • És capaç de respirar aire quan és fora de l'aigua.[3][4][5][6][7]

Reproducció[modifica]

És un reproductor pelàgic.[8]

Alimentació[modifica]

Menja principalment algues i, de tant en tant, invertebrats.[6][9]

Depredadors[modifica]

Als Estats Units és depredat pel lleó marí de Califòrnia (Zalophus californianus).[10][11]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, bentopelàgic i de clima subtropical (38°N-23°N) que viu entre 2 i 30 m de fondària (normalment, entre 2 i 6).[6][12][13]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba al Pacífic oriental central: des de San Francisco (Califòrnia, els Estats Units) fins al sud de la Baixa Califòrnia (Mèxic).[14][6][15][16][17][18][19][20]

Longevitat[modifica]

La seua esperança de vida és de 10 anys.[21]

Ús comercial[modifica]

És una espècie popular entre els practicants de la pesca esportiva[22] i es comercialitza fresc.[23]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Smith, D.C. i S.A. Matthews, 1942. The effect of adrenalin on the oxygen consumption of the fish, Girella nigricans. Am. J. Physiol. 137:533-538.
  4. ↑ Gibson, R.N., 1999. Movement and homing in intertidal fishes. P. 97-125. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.
  5. ↑ Martin, K.L.M. i C.R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 anglès FishBase (anglès)
  7. ↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
  8. ↑ Shanks, A.L. i G.L. Eckert, 2005.
  9. ↑ Barry, J.P. i M.J. Ehret, 1993. Diet, food preference, and algal availability for fishes and crabs on intertidal reef communities in southern California. Environ. Biol. Fish. 37:75-95.
  10. ↑ Lowry, M.S., C.W. Oliver, C. Macky i J.B. Wexler, 1990. Food habits of California sea lions Zalophus californianus at San Clemente Island, California, 1981-1986. Fish. Bull. 88:509-521.
  11. ↑ FishBase (anglès)
  12. ↑ Sommer, C., 1995. Kyphosidae. Chopas. P. 1195-1200. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  13. ↑ Beitinger, T.L. i W.A. Bennett, 2000. Quantification of the role of acclimation temperature in temperature tolerance of fishes. Environ. Biol. Fish. 58(3):277-288.
  14. ↑ Escobar-Fernández, R. i M. Siri, 1997. Nombres vernáculos y científicos de los peces del Pacífico mexicano. Universidad Autónoma de Baja California, Sociedad Ictiológica Mexicana, A.C. Mexico.
  15. ↑ Hobson, E.S., W.N. McFarland i J.R. Chess, 1981. Crepuscular and nocturnal activities of Californian nearshore fishes, with consideration of their scotopic visual pigments and the photic environment. Fish. Bull. 79:1-30.
  16. ↑ Masuda, H. i G.R. Allen, 1993. Meeresfische der Welt - Groß-Indopazifische Region. Tetra Verlag, Herrenteich, Melle. 528 p.
  17. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  18. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  19. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  20. ↑ Yoshiyama, R.M., C. Sassaman i R.N. Lea, 1986. Rocky intertidal fish communities of California: temporal and spatial variation. Environ. Biol. Fish. 17(1):23-40.
  21. ↑ Shanks, A.L. i G.L. Eckert, 2005. Population persistence of California Current fishes and benthic crustaceans: a marine drift paradox. Ecol. Monogr. 75:505-524.
  22. ↑ Fitch, J.E. i R.J. Lavenberg, 1971. Marine food and game fishes of California. University of California Press. 179 p.
  23. ↑ Sommer, C., 1995. Kyphosidae. Chopas. P. 1195-1200.

Bibliografia[modifica]

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Beitinger, T.L. i W.A. Bennett, 2000. Quantification of the role of acclimation temperature in temperature tolerance of fishes. Environ. Biol. Fish. 58(3):277-288.
  • Burgess, W.E., H.R. Axelrod i R.E. Hunziker III, 1990. Dr. Burgess's Atlas der Meerwasser Aquarium Fische. Bede Verlag, Kollnburg, Alemanya.
  • Clements, K.D. i J.H. Choat, 1997. Comparison of herbivory in the closely-related marine fish genera Girella and Kyphosus. Mar. Biol. 127:579-586.
  • Davis, J.L.D., 2001. Diel changes in habitat use by two tidepool fishes. Copeia (3):835-841.
  • Hinegardner, R. i D.E. Rosen, 1972. Cellular DNA content and the evolution of teleostean fishes. Am. Nat. 106(951): 621-644.
  • Keys, A.B., 1930. The measurement of the respiratory exchange of aquatic animals. Biol. Bull. 59:187-198.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wells, N.A., 1935. Change in rate of respiratory metabolism in a teleost fish induced by acclimatization to high and low temperature. Biol. Bull. 69:361-367.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Girella nigricans
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Girella_nigricans&oldid=32888608»