Goutte de Miel
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Goutte de Mel o també conegut com Goutte d'Or és un cultivar de Figuera Comú Ficus carica bífera (amb dues collites per temporada bacores a la primavera-estiu, i figues d'estiu-tardor), te la pell té color groc daurat .[1][2]Es conrea principalment a Bretanya, la costa atlàntica francesa i la Provença.[3][4]
Sinonímia[modifica]
Història[modifica]
És una varietat molt antiga descrita per primera vegada el 1667, és molt comú al sud de França.[6]
Característiques[modifica]
Les figues Goutte de Mel tenen la pell de color groc daurat amb la polpa rosada, melosa i fragant. És una de les figues més dolces; com la mel. Quan les figues estan madures, una gota de sucre flueix des de la part inferior de la figa i indica que està madur.[7]
Aquesta varietat és autofèrtil i no necessita altres figueres per ser pol·linitzada.
'Goutte de Mel' és una figuera bífera; hi ha dos períodes de collita: el primer a finals de juny i el segon des del final d'agost.[7]
Cultiu[modifica]
La figuera 'Goutte de Mel' és un arbre petit amb un tronc tort. De creixement moderat, que pot assolir els 4 metres d'alçada com d'amplada. Aquesta figuera és molt comuna a Bretanya i a la costa atlàntica de França.[7]
La figuera creix bé en sòls secs, fèrtils i lleugerament calcaris, a regions càlides i assolellades. La figuera no és gaire exigent i s'adapta a qualsevol tipus de sòl, però el seu creixement és òptim en sòls lleugers, més aviat sorrencs, profunds i fèrtils. Encara que prefereix els sòls calcaris, s'adapta molt bé en sòls àcids. Tem l'excés d'humitat i la manca d'aigua. En aquests 2 casos, es produirà l'esgrogueïment de les fulles.[7]
La figuera necessita sol i calor. És un arbre molt resistent al fred (fins a -17 °C). Per sota de -17 °C, la part aèria pot ser destruïda. A la primavera apareixeran brots vigorosos (i fruita) si el peu ha estat protegit contra les fortes gelades mitjançant un gruixut encoixinament de restes vegetals.[7]
Referències[modifica]
- ↑ The Fig: història, Culture and Curing, Gustavus A. Eisen, Washington, Govt. print. off., 1901
- ↑ Diversos. RHS A-Z Encyclopedia of Garden Plants (en anglès). 1 Sept. 2016. Christopher Brickell. ISBN 9780241239124.
- ↑ Merlet, Jean. L'abregé des bons fruits. Avec la maniere de les connoistre & de cultiver les arbres (en francès). París: Charles de Sercy, 1667.
- ↑ Fig(Ficus carica L.). Jaya Publishing House New Delhi, Editors: S.N.Ghosh, pp.149-179.
- ↑ Figues et figuiers
- ↑ 6,0 6,1 https:// www.senteursduquercy.com/figuier-ficus-carrica/1738-figuier-doree-ficus-carica.html Senteursduquercy.com/figuier-ficus-carrica/1738-figuier-doree-ficus-carica.html]
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Figuier-goutte-de-mel». Arxivat de l'original el 2018-06-23. [Consulta: 6 novembre 2022].
Bibliografia[modifica]
- Guy Gedda, La màgia de la figue dans la cuisine provençale, éditions Edisud, 2004, ISBN 978-2744904813
- Jean-Paul Labourdette et Dominique Auzias, Le Petit Futé Pau-Béarn, article dédié à Francis Miot cuille+du+pape+date&source=bl&ots=XJVtAGxMkv&sig=J0smy49b6hIkzYssqsvwO5GKEqE&hl=ca&ei=y5tMTf_qCNO5hAe_s5y4Dg&sa=X&oi=book_result&
- Hickman, JC 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1-1400. University of California Press,Berkeley.
- Holdridge, L. R. & L. J. Poveda Álvarez. 1975. Arbres Costa Rica 1: i–xiii, 1–546.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Carrerons Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat d'Antioquia, Medellín.
- Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.