Guidottiïta
 Guidottiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Mn₂Fe3+(Fe3+SiO₅)(OH)₄ |
| Epònim | Charles V. Guidotti (en)   |
| Localitat tipus | Mina N'Chwaning II Mine, Mines N'Chwaning, Kuruman, Camp de manganès del Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.15 |
| Dana | 71.1.4.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,5472(3) Å; c = 14,296(2) Å; |
| Grup puntual | 6 - piramidal |
| Grup espacial | p6₃ |
| Color | negre |
| Exfoliació | perfecta - (001) |
| Duresa | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Densitat | 3,33 g/cm³ (mesurada); 3,264(27) g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2009-061 |
| Any d'aprovació | 2009 |
| Símbol | Gdt |
| Referències | [1] |
La guidottiïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup de la serpentina. Va ser anomenada en honor de Charles V. Guidotti (1935-2005), en reconeixement de les seves múltiples contribucions a la mineralogia dels fil·losilicats.[1]
Característiques[modifica]
La guidottiïta és un fil·losilicat de fórmula química Mn₂Fe3+(Fe3+SiO₅)(OH)₄. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4 i 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la guidottiïta pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a l'Smithsonian Institution (Washington, D.C., EUA), nmnh 174879.
Formació i jaciments[modifica]
La guidottiïta va ser descoberta a la mina N'Chwaning II, a Kuruman (Camp de manganès del Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Guidottiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].