Gustav Tammann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGustav Tammann

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Gustav Heinrich Johann Apollon Tammann Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 maig 1861 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kingisepp (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1938 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Göttingen Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri municipal de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Tartu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, metal·lúrgic, enginyer, químic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tartu
Universitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesGeorgi Petrenko (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGeorg Landesen, Ivan Ponomariov (en) Tradueix i Iris Runge Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEdith Tammann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 254928677 Modifica el valor a Wikidata

Gustav Heinrich Joahann Tammann, nascut el 28 de maig de 1861[1] a Jamburg, Província de Sant Petersburg, Rússia, i traspassat el 17 de desembre de 1938 a Göttingen, Alemanya,[2] fou un químic-físic rus que realitzà importants contribucions en els camps de les dissolucions, equilibris heterogenis i cristal·lització.[3]

Biografia[modifica]

El pare de Tammann era un pagès d'Estònia i la seva mare era alemanya. Tammann es graduà a la facultat de medicina de la Universitat de Tartu el 1857 i treballà com a físic primer a Jamburg (actualment Kingissep) i després a Gorki, Província de Mogilev.[3] El 1903 anà a Göttingen com a director de l'Institut de Química Inorgànica de nova creació. El 1907/1908 fou nomenat director de l'Institut Físic de Göttingen, com a successor de Walther Nernst i Friedrich Dolezalek fins al 1929.[4]

El seu net Gustav Andreas Tammann és un destacat astrònom.

Obra[modifica]

Tammann contribuí a fundar la ciència de la metal·lúrgia i fou pioner en l'estudi de l'estructura interna i les propietats físiques dels metalls i els seus aliatges. A més, els seus estudis sobre els equilibris heterogenis (és a dir, el comportament de la matèria en funció de la seva composició química, temperatura i pressió) tengué un paper important en la sistematització de la química inorgànica i ha contribuït significativament al desenvolupament de la química física com a disciplina.[2]

Referències i notes[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustav Tammann
  1. Fins al 1918 a Rússia s'emprà el calendari julià, mentre que a gran part d'Europa ja s'emprava el calendari gregorià, el dia 28 de maig rus era el 9 de juny a la majoria de països.
  2. 2,0 2,1 «Gustav Tammann». Encyclopædia Britannica, 2010 [Consulta: 18 abril 2010].
  3. 3,0 3,1 Morachevskii, A.G «History of Chemistry ans Chemical Technology. Professor Gustav Tammann (To 140th Birthday Anniversary)». Russian Journal of Applied Chemistry, 74, 9, 2001, pàg. 1610-1615.[Enllaç no actiu]
  4. «Gustav Tammann». Walther Nernst. 1864-1941. Memorial website. [Consulta: 18 abril 2010].