Guyard des Moulins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGuyard des Moulins
Nom original(fr) Guyart des Moulins Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementjuny 1251 Modifica el valor a Wikidata
Aire-sur-la-Lys Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1322 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Activitat
Camp de treballBíblia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonjo, traductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Guyart des Moulins (1251 - 1322) és l'autor de la primera Bíblia en prosa redactada en francès i traduïda del llatí de la Vulgata: la Bible historiale.,[1]

El seu nom s'escriu, segons Paulin Paris a "Le Répertoire des manuscrits de la Bibliothèque du roi", Guyart Desmoulins o Guyart-des-Molins. Es troba també de vegades transcrit a la manera anglesa "Guiard Desmoulins" o, més sorprenent, "Guiart Desmoulins", de vegades "Guiard des Moulins" o bé "Guiart des Moulins". Però totes aquestes ortografies designen el mateix autor de la Bíble historiale.

La Bíblia en prosa francesa a l'Edat Mitjana[modifica]

Foli 1 du Ms Ars. 5057: Guyart des Molins a la feina. Reconeixem el text francès del pròleg que es troba a la miniatura del Manuscrit Ars 5057 : "pour ce que le Deable qui chascun jour detourbe et en ordut les coeurs des hommes par oyseuse et par mille lacs qu'il a tendus...". BH Ms Fr 155 foli 14 ".

Abans de l'edició de la "Bible historiale" (BH), es coneixia una Bíblia en francès destinada als estudiants de la Universitat, la Bíblia anomenada "del segle tretze". Es tracta d'un text del que ja no posseïm més que el llibre de la Gènesi conservat en uns pocs manuscrits i inserits com a introducció d'algunes versions de la Bíble Historiale amb les que els lectors la solien confondre. Per a una edició crítica del llibre de la Gènesi i una anàlisi de les fonts de l'obra, cal veure l'obra de Xavier-Laurent Salvador.[2]

La "Bible historiale" es presenta com una Bíblia glossada, és a dir una bíblia on figuren les traduccions dels paràgrafs de la Vulgata amb caràcters nobles i intercalats entre cada capítols, una sèrie de comentaris. Així amb belles lletres figuren les traduccions de la Vulgata, immediatament seguides per la mateixa traducció del mateix tros tret de la versió de Pierre Comestor. Uns títols de capítols, extrets de la versió de Comestor, estan inserits en vermell a les pàgines. El seu text és, sobretot, una traducció original de la Vulgata acompanyada per la traducció de la Historias de la Bíblia. De la mateixa manera que la traducció de la Vulgata a la Bíblia de 1250 anava acompanyada de la Glossa Ordinària.

Biografia[modifica]

  • Amb aquest autor, França va tenir un historiador erudit extraordinari. La data del naixement de Guyart-des-Molins està esmentada en el pròleg de la seva Bíble historiale, 1251. Canonge de Sant Pierre d'Aire sur la Lys en 1291, acaba amb la seva obra en 1294. La seva tasca no és una simple traducció del text de Comestor sinó que en molts trossos va canviar "l'economia del treball" com ho diu el mateix en el seu prefaci. La "Bible historiale" de la qual és l'únic autor no és només una traducció del text del Mestre de les Històries sinó també una juxtaposició interpolada del text traduït de la Vulgata. Així que es tracta veritablement d'una Bíblia comentada en llengua vulgar proposta als laics redactada pel mateix autor.

El testimoni de Paulin Paris familiar amb aquesta Bíblia a causa de la posició social que ocupava el 1836, és molt important:: « Ce fut pour les gens du monde que notre Guyart des Moulins traduisit la Bible en françois, plus d'un siècle après la mort de Petrus Comestor (Pierre le Mangeur) »

  • L'èxit de la "Bible historiale" mai es va desmentir, sembla que va ser el seu treball el que va inspirar l'edició de Jean de Rély de la seva obra "La Chasse aux antiquaires mal avisés", el deixeble de JJ Rive ens recorda que:

"PF Orsini, elevat a la seu apostòlica de Saint Pierre d'Aire, sota el nom de Benet XIII, que havia concebut dins l'orde de Sant Domènec on havia professat, una tan alta veneració per aquesta història, que havia ordenat, durant el seu pontificat, a partir de l'any 1724, al Cardenal Quirini, que en publiqués una nova edició perquè tots els eclesiàstics del seu orde, en tinguessin una ". La Història d'aquesta Bíblia constitueix així el vessant oficial de la Història de la Bíblia traduïda al francès. (Actualment se'n està preparant una nova edició).

Bibliografia[modifica]

  • S. Berger :
    • La Bible romane au Moyen Âge : Bibles provençales, vaudoises, catalanes, italiennes, castillanes et portugaises, Genève, Slatkine Reprints (réimpression des articles extraits de Romania XVIII-XXVIII, 1889-1899), 1977.
    • Histoire de la Vulgata pendant les premiers siècles du Moyen Âge, Paris, Hachette, 1893.
    • De l'histoire de la Vulgata en France. Leçon d'ouverture faite le 4 novembre 1887, Paris, Fischbacher, 1887.
    • Des Essais qui ont été faits à Paris au treizième siècle pour corriger le texte de la Vulgata, Paris, Fischbacher, 1887.
    • La Bible française au Moyen Âge : étude sur les plus anciennes versions de la Bible écrites en prose de langue d'oil, Genève, Slatkine Reprints (Fac Similé de l'édition originale Paris, 1884), 1967.
  • Guyart des Moulins
  • J. J. Rive (un élève de), La Chasse aux antiquaires et bibliographes mal avisés, Londres, N. Aphobe, 1787.
  • P. Paris, Les Manuscrits français de la bibliothèque du roi, Paris, Techener, place du Louvre, 1836, I-VII.
  • M. Quereuil [dir.], La Bible française du XIIIe siècle édition critique de la Genèse, Genève, Droz, « Publications Romanes et Françaises », 1988.
  • X.-L. Salvador
    • Vérité et écriture (s), Paris, Champion, 2005 (avec une édition critique du Livre de la Genèse de la Bible Historiale mentionnant les emprunts à Comestor et les citatiosn de la Glossa)
    • « L'utilisation du pont dans la théologie chrétienne médiévale », Les Ponts au Moyen Âge, Paris, Presses universitaires de France, 2005.
    • « La Réécriture argumentative impliquée par la traduction du livre de la Genèse : l'exemple des énoncés car q dans The Medieval translator, the Theory and practice of translation in the middle ages, R. Ellis [ed.], Paris, Brepols, 2005.
    • « L'Enceinte sacrée des traductions vulgaires de la Bible au Moyen Âge », La Clôture – Actes du colloque qui s'est déroulé à Bologne et à Florence les 8, 9 et 10 mai 2003, Préface de Claude Thomasset, textes réunis par Xavier-Laurent Salvador, Bologna, Clueb, 2005.
    • « L'exemple de "derechief" dans la traduction de la Bible historiale », Actes des XIe journée d'ancien et de moyen français (Anvers 2005), en cours de publication.
    • « Une Autre définition de l'étymologie : dire le Vrai dans la Bible au Moyen Âge », Mélanges en l'honneur de Claude Thomasset, Paris, Presses universitaires de Paris-Sorbonne, 2003.
    • « Les "Biblismes", un système de définition original du lexique dans le discours pédagogique de la Bible Historiale », dans Lessicologia e lessicografia nella storia degli insegnamenti linguistici, Quaderni del Cirsil - 2 (2003), 14-15 novembre 2003, Bologna, http://amsacta.cib.unibo.it/archive/00000931/.
    • « Des Coffres hébraïques aux bougettes françaises, La translation du sacré à travers les traductions médiévales de la Bible », Coffres et contenants au Moyen Âge, Paris, Presses universitaires de France, en cours de parution.
  • F. Vieillard, « Compte rendu de l'édition de la Bible du XIIIe », Romania, n°109, p. 131-137.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pierre Riché & Guy Lobrichon (Dir.), Le Moyen Âge et la Bible, Beauchesne, 1984, p. 18
  2. Vérité & écriture (s) ¸ Paris, Champion, 2005

Enllaços externs[modifica]