Gymnocranius grandoculis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGymnocranius grandoculis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN16719605 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaLethrinidae
GènereGymnocranius
EspècieGymnocranius grandoculis Modifica el valor a Wikidata
(Valenciennes, 1830)[1][2]
Nomenclatura
Sinònims
  • Cantharus grandoculis (Valenciennes, 1830)
  • Dentex lethrinoides (Bleeker, 1850)
  • Dentex rivulatus (Rüppell, 1838)
  • Dentex robinsoni (Gilchrist & Thompson, 1909)
  • Gymnocranium grandoculis (Valenciennes, 1830)
  • Gymnocranius grandocculis (Valenciennes, 1830)
  • Gymnocranius grandoculus (Valenciennes, 1830)
  • Gymnocranius lethrinoides (Bleeker, 1850)
  • Gymnocranius rivulatus (Rüppell, 1838)
  • Gymnocranius robinsoni (Gilchrist & Thompson, 1909)
  • Gymnocranius ruppellii (Smith, 1941)
  • Paradentex marshalli (Whitley, 1936)
  • Pentapus curtus (Guichenot, 1863)
  • Pentapus dux (Valenciennes, 1862)[3]

Gymnocranius grandoculis és una espècie de peix pertanyent a la família dels letrínids.[4]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 80 cm de llargària màxima (normalment, en fa 64) i 5.500 g de pes.
  • 10 espines i 10 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 10 radis tous a l'anal.
  • Té línies horitzontals de color blau al musell.
  • El color del cos és platejat, mentre que la meitat anterior del cap és sovint marró.
  • Les aletes són de color groc o taronja, tot i que l'aleta caudal és sovint marró fosc.
  • Presenta una franja estreta i de color marró que li travessa la base de les aletes pectorals.[5][6][7][8][9]

Alimentació[modifica]

Menja principalment invertebrats bentònics i peixets.[10]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, associat als esculls[11] i de clima tropical (35°N-30°S) que viu entre 20 i 170 m de fondària.[5][12]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba des de l'Àfrica Oriental[13][14][15] fins al sud-est d'Oceania i des d'Austràlia[16][17] fins al Japó.[18][5][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans i es comercialitza fresc, tot i que, de vegades, té un sabor fort i desagradable.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ Klunzinger C. B., 1870. Synopsis der Fische des Rothen Meeres. I. Theil. Percoiden-Mugiloiden. Verh. K.-K. Zool.-Bot. Ges. Wien v. 20. 669-834.
  2. ↑ Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1830. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. Livre sixième. Partie I. Des Sparoïdes; Partie II. Des Ménides. Historie naturelle des poissons. v. 6: i-xxiv + 6 pp. + 1-559, Pls. 141-169.
  3. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Gymnocranius grandoculis» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  6. ↑ Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.
  7. ↑ Carpenter, K.E. i G.R. Allen, 1989. FAO Species Catalogue. Vol. 9. Emperor fishes and large-eye breams of the world (family Lethrinidae). An annotated and illustrated catalogue of lethrinid species known to date. FAO Species Synop. Núm. 125(9):118 p.
  8. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  9. ↑ Kuiter, R.H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 1. Eels- Snappers, Muraenidae - Lutjanidae. Zoonetics, Austràlia. 302 p.
  10. ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma, Itàlia. 376 p.
  11. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  12. ↑ Pauly, D., A. Cabanban i F.S.B. Torres, Jr., 1996. Fishery biology of 40 trawl-caught teleosts of western Indonesia. P. 135-216. A: D. Pauly i P. Martosubroto (eds.). Baseline studies of biodiversity: the fish resource of western Indonesia. ICLARM Studies and Reviews 23.
  13. ↑ Pereira, M.A.M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
  14. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  15. ↑ Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p.
  16. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  17. ↑ Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia i German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p.
  18. ↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544. 
  19. ↑ Allen, G.R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72.
  20. ↑ Bouhlel, M., 1988. Poissons de Djibouti. Placerville (Califòrnia, els Estats Units): RDA International, Inc. 416 p.
  21. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
  22. ↑ De Bruin, G.H.P., B.C. Russell i A. Bogusch, 1995. FAO species identification field guide for fishery purposes. The marine fishery resources of Sri Lanka. Roma, FAO. 400 p.
  23. ↑ Ganaden, S.R. i F. Lavapie-Gonzales, 1999. Common and local names of marine fishes of the Philippines. Bureau of Fisheries and Aquatic Resources, Filipines. 385 p.
  24. ↑ Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea.
  25. ↑ Kailola, P.J., 1991. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. III. Gobiidae to Molidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea. 153 p.
  26. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
  27. ↑ Khalaf, M.A., 2005. Fish fauna of the Jordanian Coast, Gulf of Aqaba, Red Sea. Journal of King AbdulAziz University-Marine Sciences. Vol. 15.
  28. ↑ Kulbicki, M. i J.T. Williams, 1997. Checklist of the shorefishes of Ouvea Atoll, New Caledonia. Atoll Res. Bull. 444: 26 p.
  29. ↑ Kulbicki, M., G. Mou Tham, P. Thollot i L. Wantiez, 1993. Length-weight relationships of fish from the lagoon of New Caledonia. Naga ICLARM Q. 16(2-3): 26-29.
  30. ↑ Kulbicki, M., J.E. Randall i J. Rivaton, 1994. Checklist of the fishes of the Chesterfield Islands (Coral Sea). Micronesica 27(1/2): 1-43.
  31. ↑ Kulbicki, M., N. Guillemot i M. Amand, 2005. A general approach to length-weight relationships for New Caledonian lagoon fishes. Cybium 29(3):235-252.
  32. ↑ Kulbicki, M., Y.-M. Bozec, P. Labrosse, Y. Letourneur, G. Mou-Tham i L. Wantiez, 2005. Diet composition of carnivorous fishes from coral reef lagoons of New Caledonia. Aquat. Living Resour. 18:231-250.
  33. ↑ Letourneur, Y., M. Kulbicki i P. Labrosse, 1998. Length-weight relationships of fish from coral reefs and lagoons of New Caledonia, southwestern Pacific Ocean: an update. Naga ICLARM Q. 21(4): 39-46.
  34. ↑ Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216.
  35. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  36. ↑ Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1996. Marine fishes and fisheries of Malaysia and neighbouring countries. University of Pertanian Malaysia Press, Serdang, Malàisia. 744 p.
  37. ↑ Ni, I.-H. i K.-Y. Kwok, 1999 Marine fish fauna in Hong Kong waters. Zool. Stud. 38(2):130-152.
  38. ↑ Randall, J.E. i C. Anderson, 1993. Annotated checklist of the epipelagic and shore fishes of the Maldives Islands. Ichthyol. Bull. of the J.L.B. Smith Inst. of Ichthyol. 59:47.
  39. ↑ Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
  40. ↑ Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.
  41. ↑ Randall, J.E., J.T. Williams, D.G. Smith, M. Kulbicki, G.M. Tham, P. Labrosse, M. Kronen, E. Clua i B.S. Mann, 2003. Checklist of the shore and epipelagic fishes of Tonga. Atoll Res. Bull. Núms. 497-508.
  42. ↑ Rau, N. i A. Rau, 1980. Commercial marine fishes of the Central Philippines (bony fish). German Agency for Technical Cooperation, Alemanya. 623 pp.
  43. ↑ Smith, J.L.B. i M.M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 p.
  44. ↑ Taquet, M. i A. Diringer, 2007. Poissons de l'Océan Indien et de la Mer Rouge. Éditions Quæ, Versalles, França.
  45. ↑ Thaman, R.R., T. Fong i A. Balawa, 2008. Ilava Ni Navakavu: Finfishes of Vanua Navakavu, Viti Levu, Fiji Islands. SPRH-FIO Biodiversity and Ethnobiodiversity Report No. 4, The University of the South Pacific, Suva, Fiji.
  46. ↑ Wantiez, L., 1993. Les poissons des fonds meubles du lagon Nord et de la Baie de Saint-Vincent de Nouvelle-Calédonie: Description des peuplements, structure et fonctionnement des communautés. Tesi doctoral, Université d' Aix-Marseille II, França.
  47. ↑ Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
  48. ↑ Winterbottom, R. i R.C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28.
  49. ↑ Zajonz, U., M. Khalaf i F. Krupp, 2000. Coastal fish assemblages of the Socotra Archipelago. p.127-170. A Conservation and sustainable use of biodiversity of Socotra Archipelago: marine habitat, biodiversity and fisheries surveys and management. Progress Report of Phase III. Senckenberg Research Institute and Natural History Museum, Frankfurt, Alemanya.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Formacion, S.P., J.M. Rongo i V.C. Sambilay, Jr., 1991. Extreme value theory applied to the statistical distribution of the largest lengths of fish. Asian Fish. Sci. 4:123-135.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gymnocranius_grandoculis&oldid=32888904»