Habitatges de la Cooperativa El Bienestar Obrero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Habitatges de la Cooperativa El Bienestar Obrero
Imatge
Dades
TipusConjunt urbà Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Plantada i Artigas
Construcciósegle xx (1913)
Característiques
Estil arquitectònicModernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona, la Maternitat i Sant Ramon (Barcelonès) i les Corts (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Comte Güell, 3-15 i 4-18
Map
 41° 23′ N, 2° 07′ E / 41.38°N,2.12°E / 41.38; 2.12
IPA
IdentificadorIPAC: 41241

Els Habitatges de la Cooperativa El Bienestar Obrero és un conjunt modernista de Barcelona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Els antics habitatges de la cooperativa "El Bienestar Obrero" es localitzen a les dues voreres del tram del carrer del Comte de Güell ubicat entre la travessera de les Corts i el carrer Pintor Pahissa del districte de les Corts. Es tracta d'habitatges unifamiliars adossats promoguts per la societat cooperativa El Bienestar Obrero i projectats per l'arquitecte Josep Plantada l'any 1913. Van ser finançats per la Societat Anònima Fomento de la Propiedad, en uns terrenys propietat d'Eusebi Güell.[1]

Els habitatges, de planta rectangular, costen de planta baixa i una planta pis, amb terrat pla transitable en els números parells i coberta de dos aiguavessos en els senars, ocupant en planta una superfície de 49,50 m2 amb un front de 5,50 m per una fondària de 9 m. La façana posterior dona a un jardí al qual s'accedeix per una escala construïda amb ciment portland.[1]

Els habitatges situats a la banda dels números parells presenten una uniformitat procedent de l'ordenació simètrica a partir de l'edifici situat al número 10. Així, les cases número 8 i 12 són iguals, i el mateix succeeix amb les 6 i 14, les 4 i 16. La número 18 tenia la seva parella al número 2, actualment enderrocada. Les façanes d'aquest costat del carrer està orientades al nord-est, presentant dos eixos verticals d'obertures per habitatge. L'estreta porta d'accés a cadascuna de les finca es complementa a la part superior per una finestra. El finestral inferior, tancat per una reixa de ferro forjat, té a la part superior un balcó. Els coronaments varien en parelles, però destaca el capcer de l'habitatge axial, amb un sinuós frontó que emmarca la data de construcció - 1913 -.[1]

Als números senars no es representa la mateixa simetria, amb ornamentacions i coronaments diversos, però amb unes obertures que responen a un balcó central a la planta superior, que conforma l'eix axial de cada edifici, amb un finestral i porta a la planta inferior. Els números 17 i 1 ja no existeixen.[1]

La ornamentació és senzilla en general, amb un parament revestit d'estuc ornat amb alguns esgrafiats, rajoles de València, garlandes o elaborades composicions de maó vist. Aquest elements permeten adscriure el conjunt d'edificis dins del modernisme, però lluny de l'exuberància d'altres construccions, sobretot de l'Eixample.[1]

La disposició interior es va resoldre situant a la planta baixa un dormitori, cuina, lavabo i l'escala, mentre que a la planta superior hi havia quatre dormitoris més. La decoració interior deixava veure les bigues, pintades a l'oli, mentre que els sostres i parets es feia al tremp. Els paviments eren hidràulics.[1]

Història[modifica]

L'any 1910 es va fer un primer aixecament del plànol d'emplaçament delimitant les propietats veïnes, signat pel mestre d'obres Josep Graner i Prat. L'any 1913 es fa la redacció de la memòria del projecte de construcció dels habitatges, realitzada per l'arquitecte Josep Plantada. La construcció de les "cases barates" es va acollir a la Llei de 12 de juny de 1911 i al reglament d'11 d'abril de 1912. En un primer moment havien de ser vint-i-dos. L'any 2004 es van enderrocar les cases dels números 1 i 2, afectades per la regularització de la travessera de les Corts, creant una nova façana a l'entrada del carrer del Comte de Güell.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Habitatges de la Cooperativa El Bienestar Obrero». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Habitatges de la Cooperativa El Bienestar Obrero