Hidrotímetre
Un hidrotímetre és un aparell de laboratori dissenyat per a la mesura de la duresa de l'aigua a partir de la propietat que tenen els sabons per a precipitar sals de calci, Ca2+, el catió més important en la duresa. Fou dissenyat pels químics francesos Antoine François Boutron-Charlard (1796-1879) i Félix Boudet (1806-1878), membres del Consell de Salubritat de París, el 1856.[1][2]
L'hidrotímetre consta de dos parts:
- Un flascó hidrotimètric, un flascó graduat (marques de 10, 20, 30 i 40 ml habitualment) que es pot tapar amb un tap esmerilat i destinat a contenir l'aigua a analitzar i el reactiu.
- Una bureta hidrotimètrica, de Boutron-Boudet, que és un tub graduat tancat per un extrem i obert per l'altre amb dues sortides: una acabada en punta per on surt la dissolució de sabó de Boutron-Boudet, que és el reactiu, i l'altra boca, més ample i en forma de petit embut s'empra per omplir la bureta i per addicionar gota a gota aquesta dissolució obrint-la i tapant-la amb un dit.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Boutron-Charlard, A.F.; Boudet, F «De l'hydrotimétrique ou nouvelle méthode d'analyse des eaux de sources et des rivières». Comptes Rendus, 40, 1855, pàg. 679.a
- ↑ Boutron-Charlard, A.F.; Boudet, F. Hydrotimétrie: Instruction sur l'emploi de l'hydrotimètre pour déterminer la valeur des eaux de sources et de rivières et leur composition. Clech et Deroche, 1855.
- ↑ «Hidrotimètre». Dictionarie de français Littré. [Consulta: 12 juny 2004].