Hieracium nobile

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHieracium nobile Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
GènereHieracium
EspècieHieracium nobile Modifica el valor a Wikidata
Gren. i Godr., 1850

Hieracium nobile és una planta perenne de la família de les asteràcies (compostes), subfamília cicoriòidies, que es pot trobar florint a partir de darreries d'estiu i durant gairebé tota la tardor.

Morfologia[modifica]

La planta té una alçada normalment entre 10 i 60 cm. que excepcionalment pot apropar-se a un metre, formada per una única tija bastant rígida i coberta de pèls simples llargs i alguns asteriformes, més abundants aquests cap a la part superior, a la inflorescència, on es ramifica.

Les fulles basals inicials, les més grans, peciolades i agrupades en forma de roseta, normalment estan seques i en gran part desaparegudes al temps de la florida. Les fulles de la part baixa de la tija, oblanceolades o el·líptiques, més o menys agudes, i amb un pecíol amplament alat, més curt com més amunt, solen estar bastant juntes i poden tenir l'aparença d'una roseta de fulles. Més amunt, les fulles es tornen sèssils o quasi amplexicaules, disminuint progressivament de mides, ovades o bé ovato-lanceolades. Totes les fulles són enteres o molt poc dentades. Els pecíols són pilosos i el limbe de les fulles amb pèls curts o glabrescent a l'anvers, és més llargament pilós al marge i al revers.

Inflorescència ramificada a la part superior, ramificacions a l'axil·la de bràctees o fulles petites piloses només al marge, en forma de panícula. Peduncles i bràctees dels capítols amb abundants pèls asteriformes i pèls simples curts, i escasses i petites glàndules. Estils més aviat foscs que destaquen sobre el groc de les lígules. Aquenis d'uns 4-5 mm, de llargada, de color bru clar. Receptacle de les llavors moderadament pilós.

Hàbitat[modifica]

Sempre sobre terreny silici, en ambients no gaire eixuts de vores de camins forestals, boscos prou clars o clarianes de bosc, preferentment amb un bon gruix de terra, només viuen bé en escletxes de roques en indrets molt humits.

Referències[modifica]

Flora - MANUAL DELS PAÏSOS CATALANS, Oriol de Bolòs, Josep Vigo, Ramon M. Masalles, Josep M. Ninot. Ed. Pòrtic, tercera edició del 2005. ISBN 84-7306-857-2
LOS GENEROS HIERACIUM Y PILOSELLA EN EL AMBITO DE FLORA IBERICA, de Gonzalo Mateo Sanz, versió 1.1 del 26-XII-2007, entre altres articles del mateix autor.